Tornant al llibre de referència, a més de la novel·la breu que dóna títol al volum, conté altres contes esplèndids amb petits personatges comuns inoblidables, presentats per una autora que es va convertir en una de les grans revelacions literàries del segle XX de la literatura nord-americana. McCullers va tenir una vida relativament curta (1917-1967) marcada per la malaltia i ens va deixar un llegat també curt, però que el seu do per retratar la sensibilitat íntima del seus personatges, justifica plenament la lectura d'aquesta obra de la qual també en parlava a Catalunya Ràdio, l'escriptor Eduard Màrquez, l'audio del qual enllaço:
Cliqueu aquí |
Acabo amb el preàmbul de l'autora:
[Val a dir d'entrada que l'amor és una experiència compartida entre dues persones, però que sigui compartida no vol dir que sigui semblant per als dos implicats. Existeix l'amant i l'amat, però són de països diferents. Sovint l'amat només és l'estímul de tot l'amor acumulat que l'amant atresora en silenci des de fa temps. I, en certa manera, això ho sap qualsevol amant. Sent dins l'anima que el seu amor és cosa solitària. Coneix llavors una solitud nova i estranya i aquest coneixemenet és el que li causa patiment. Així que a l'amant només li queda una opció: ha de donar aixopluc dins seu tan bé com pugui a aquest amor; ha de crear tot un món interior de cap i de nou: un món intens i estrany, complet en ell mateix. ] Carson McCullers
***
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada