dijous, 18 de setembre de 2008

Plaers quotidians

Se n'ha parlat molt de que els petits plaers quotidians ens ajuden a fer-nos la vida més agradable. Són plaers físics, però hi ha altres plaers interns, que no ens adonem però també fan que comencem el dia amb una bona predisposició. Avui, en una reunió que no vé al cas, he constatat la il·lusió que he tingut al retrobar a les persones que no havia vist des de fa un parell de mesos. Tornar a escoltar el mestre que et fa reflexionar amb coses senzilles però que han estat elaborades durant l'estiu. Tornes a tenir il·lusió de reempendre les coses que vas deixar, encara que a vegades t'enfades perquè no et surten prou bé. I així tota una sèrie encadenada de petits plaers que ajuden a que els dies et siguin més plens.

Tot això ho comento, perquè m'ha fet recordar a un escriptor francès Philippe Delerm, que va obtenir el Premi Grandgousier 1997 amb el seu llibre: El primer glop de cervesa, i altres plaers minúsculs, amb un gran èxit de crítica i de lectors, en el qual descriu amb tendresa i ironia, els petits plaers de la vida, des del primer glop de cervesa fins al diari de l'esmorzar. Un llibre deliciós.

També vaig llegir-ne un altre del mateix autor: Diumenge va ploure tot el dia. És el retrat d'un solitari entranyable:

(fragment)

El senyor Spitzweg no és un seductor. Prefereix els purets. Els mateixos que les dones anomenen "purets infectes". No hi ha gaires dones que el senyor Spitzweg pugui molestar. Res de grandària sud-americana, ni voluptuositat tropical. Res del costat flor de sabana, salvatge, descabellat, res de grans espais cargolats sobre cuixes de cubana. No. Al senyor Spitzweg li agrada el paquet sobri ben francès, el Ninas…

també molt recomenable. Són llibrets de un centenar de pàgines per gaudir-ne força.


5 comentaris:

raquel ha dit...

hola marta,

ja m'he posat al dia dels teus escrits després d'una temporada amb molta feina.

M'encanta tot el que descrius sempre amb molta cura i saviesa. I tens tota la raó, els petits plaers són els que et permeten, a vegades, il.lusionar-te amb el dia a dia i sense oblidar que un petit plaer pot arribar a ser el plaer en majúscules

gràcies
raquel

Marta ha dit...

Que tal Raquel!
Celebro que tornem a connectar. Enguany no viatjarem juntes al metro, però espero poder fer alguna cosa juntes i també amb la teva companya de feina, quan estiguis més tranquileta. Això d'estrenar pis comporta un canvi de vida!
Gràcies per les teves paraules sempre benvingudes. Espero que fins aviat. Un petonet. Marta

rebaixes ha dit...

Marta, fa dies que no et veig i he vingut a mirar. Segur que no donem prou valor a les coses petites com tu recordes. Aplaudeixo tot quant dius.L'avi Anton.

Jesús M. Tibau ha dit...

cal reivindicar aquestes felicitats petites, i per això jo els dedico una secció setmanal.

Marta ha dit...

Jesús M.
Tens raó, i celebro que ho facis, ja ho he vist al teu blog, que també li dono alguna ullada, però no tothom tenim la virtut de la constància.
Gràcies pel teu comentari i un record per a la gent del Baix Ebre que sou molt actius en qüestió de blogs i ens "auto-alimentem" mútuament.