dijous, 30 de març de 2017

Premi Sambori 2016

La primavera és l'estació per gaudir de la floració, la poesia i el despertar de la natura en totes les seves vessants.

Aquests dies també he gaudit de la lectura de divuit textos que compon el recull d'un opuscle que ha arribat a les meves mans a través d'Omnium Cultural, els quals van ser seleccionats per optar al Premi Sambori Omnium 2016, pel Jurat de la Demarcació de Barcelona, corresponent al premi escolar de narrativa en català.

El nom del premi ve de la paraula "sambori", o "xarranca", un joc de carrer per a nens i nenes molt popular a totes les comarques de parla catalana.

La Fundació Sambori organitza aquest concurs des del 1998 al País Valencià, i l'últim any ha comptat amb la participació de 100.000 alumnes, la qual cosa el converteix en el premi literari amb més participants d'Europa. Omnium Cultural organitza el Premi Sambori Omnium a Catalunya, on l'últim curs s'ha comptat amb la participació de més de 30.000 alumnes.

L'any 2016 a la demarcació de Barcelona han presentat els seus treballs un total de 3.496 alumnes, que pertanyen a 34 centres escolars. Els escollits pels mateixos centres han estat 152. Els divuit que han estat publicats en l'opuscle, han estat tres de cada Cicle de primària, en total 9. Sis dels dos cicles de secundària i tres més de Batxillerat i cicles formatius.

Ordenats de menys a més, vas veient l'evolució dels infants en quan a la redacció dels contes. És realment interessant la influència ambiental dels temes tractats i la qualitat dels treballs. La capacitat infantil i adolescent de redactar textos, malgrat que aquests són els escollits, són d'una gran excel·lència, i molts adults voldrien tenir aquest do, que crec que és un do, saber expresar-se d'aquesta manera.  

A tall d'exemple, faig esment d'un fragment de la narració de Joan Esteve Bassa de Primer cicle de secundaria, de l'escola Súnion titulada L'últim i primer somni:

No es podia aturar, la natura moria. Els homes, desesperats, no sabíen què fer, eren massa egoistes per deixar d'enviar gasos a l'atmosfera. Amb cimeres no es posaven mai d'acord. Els països preferien créixer sense mesura, fer més diners. Tot plegat vés a saber quan s'acabaria, potser només se n'adonarien els fills dels néts, dels besnéts... Massa lluny. Els diners abans que la vida.

Penso que amb aquests valors pedagògics anem per bon camí, i hem de procurar que no ens els torcin!

***