Passejada pel Montseny

Ahir dijous varem preveure sortir a desintoxicar-nos una mica de la campanya electoral, que per cert, deu-n'hi-do quina campanya més "bruta" i desagradable s'esta duent a terme. El lloc escollit per veure natura tardoral amb arbres vermells, va ser com no, el nostre estimat Montseny.

No ens va decebre, vam tenir sort, malgrat que als llocs de més alçada, les fulles ja les varem trobar a terra, les parts més baixes eren d'una bellesa esclatant. Costa de trobar el moment idoni en que la natura ens obsequia amb les seves transformacions. Mai la meteorologia és idèntica, i d'un any per l'altre les dates són impossibles de preveure, tot és qüestió de sort i anar-ho a intentar quan es troba un moment oportú dins dels dies previsibles.

Sense presses i amb esperit tafaner, varem arribar a Santa Fe on una colla d'infants estaven sota les sequoies esmorzant i gaudint d'un dia fantàstic, plàcid i sense vent, amb les seves motxilletes, i asseguts als bancs de pedra, rient i jugant alhora.

Varem començar a caminar damunt els tous de fulles seques, per un camí fàcil i sota la fageda força pelada ja de fulles degut a les ventoleres que ens van dir que hi havien hagut el dia anterior, en direcció a la Font dels Passavets.

Nosaltres caminant vam arribar a la font, però de sobte, vaig quedar-me astorada de tantes garrafes de plàstic amuntegades al voltant, esperant torn per ser emplenades, i ben a prop també una bona quantitat de cotxes, els ocupants dels quals eren els propietaris de les garrafes que feien cua per emportar-se per tota la setmana aquella aigua tant fresqueta i deliciosa. Aquells cotxes havíen arribat per la carretera amb els jubilats que havien també sortit a escampar la boira. Varem haver de demanar permís per omplir la nostra petita ampolleta que portàvem a la motxilla.

Varem desfer el camí, aquesta vegada per la carretera fins a buscar el nostre mitjà de locomoció i seguir aventura a la recerca d'arbres grocs. I tant que en vam trobar! .Una mostra de les fotografies les penjo en aquest apunt i la resta en el meu altre blog "Lluna de Març" en el qual acostumo a donar-hi un toc de poesia adient.

Per acabar la nostra volteta, i atès que el dia s'enfosqueix aviat, varem fer "parada i fonda" a un restaurantet de Seva. Que bé, un dia sense haver de cuinar!

Campanar de l'església de Seva

Ceràmica de la porta del forn de Seva, signada per Rissec de La Bisbal

 Ceràmica de la porta de la carnisseria de Seva també signada per Rissec de La Bisbal

***