dissabte, 10 d’agost del 2019

Digues un desig

L'estiu sembla que sigui idoni per tenir més temps lliure i poder dedicar-lo a les lectures, i potser és quan et poses al dia dels llibres que hem anat adquirint els darrers mesos. També la relectura és important, donar-nos una altra oportunitat per aclarir a vegades conceptes que en el seu moment ens van quedar una mica foscos.

Aquest seria el cas de, passat un temps prudencial, repetir la lectura de la novel·la de Jordi Cabré, titulada "DIGUES UN DESIG" la qual va ser guardonada amb el Premi Sant Jordi d'enguany. És una novel·la molt ambiciosa, com un puzzle que vol abarcar temes importants de la personalitat humana.

Escrita amb històries paral·leles entrellaçades, al meu parer, d'influència Murakami i també amb efectes "Murakami", va emergint un relat força complicat, el qual l'autor ha volgut confondre al lector del què és veritat o simulació, i amb reflexions personals de les contradiccions pròpies d'un personatge d'èxit que no ha estat capaç de saltar-se les normes de convivència establertes per la societat actual.

És un llibre per gaudir d'una prosa moderna, d'escriptors del segle XXI que han passat per escoles d'escriptura, i que comencen a deixar empremta en la literatura dels nostres dies, els quals posen de manifest els interrogants que es planteja la gent nascuda al principi de la nostra jove democràcia, i que tenen una certa desorientació personal.

Jordi Cabré ens demostra el seu nivell cultural i la seva capacitat intel·lectual, en la redacció d'aquesta novel·la, la qual ens va aportant dades d'art pictòric que es relacionen en qualsevol moment del relat, per exemple, com Murakami feia a nivell musical, per la qual cosa ens obliga a consultes puntuals que a més de desconcertar-nos amb el fil argumental, ens ajuda a trobar relació amb la imatge suggerida dels quadres.

L'acció ubicada entre Barcelona i Cadaqués, conté efectes de thriller, misteri, dosi d'erotisme, moments idíl·lics, passió, desconcert, poesia, art, i com he dit, una novela ambiciosa amb molts temes per desgranar.

......Vaig contemplar la matinada empordanesa i hi vaig veure Venus, l'estrella del matí, lluciférica i solitària, concessionària de desitjos, retallant les ombres de la costa. Després vaig tornar a mirar-la a Ella, la meva Venus de les Pells, el meu efecte Pigmalió, amor platònic, amor ovídic, My Fair Lady, la meva Ben Plantada, la meva Poderosa Afrodita, gloriosa Galatea de les Esferes -1952, oli sobre llenç-........



***