divendres, 2 d’agost de 2019

Literatura de reflexió

Varem conèixer la Marta Orriols fa uns mesos en ocasió de comentar la seva primera publicació de contes "Anatomia de les distàncies curtes", la qual ignoro per quina edició deu anar, però l'octubre del 2016 ja en portava dues, que és el volum que tinc a les mans, degudament dedicat per l'autora.

La Marta Orriols parla de sentiments i silencis. Els fets succeixen amb encontres casuals i moments puntuals que la vida ens ofereix. Les històries són curtes, ja que al lector no li calen finals, atès que la vida està feta de petits moments, bons i dolents, i amb molts dels personatges, amb els quals es pot sentir identificat per preguntes i respostes que al llarg del temps sempre ens hem fet. Amb aquests dinou relats breus cotidians, l'escriptora crea literatura i ens presenta situacions prou creïbles per seguir uns fets amb espais de llibertat sense prejudicis, els personatges dels quals han de resoldre les seves petites lluites personals amb certa tendresa i elegància.

Marta Orriols és una bona narradora a més de gaudir d'una empatía personal amb les seves lectores. El recull va precedit per un pròleg de la Jenn Diaz i un Epíleg de la Tina Vallès, dues de les joves escriptores prou conegudes del nostre país.

Aquests relats em van obrir la porta per confiar en el seguent llibre d'aquesta autora -Premi Omnium com a millor novel·la de l'any- que en el mes de març del 2019 ja anava per la cinquena edició, amb grans lloances de crítics acreditats:

Aprendre a parlar amb les plantes és una novel·la intimista que ens presenta a una dona que s'haurà d'afrontar a una crua realitat, d'una manera imprevista i inesperada després de la mort del seu company.  Marta Orriols segueix treballant amb els sentiments i amb la seva prosa elegant i concisa. Ens fa reviure moments crítics de la vida d'un personatge dels nostres temps, una dona dedicada a la seva professió de metgessa especialista amb neonatologia, i amb la responsabilitat i emotivitat personal que comporta aquesta especialitat, molt present en les pàgines de la novel·la, compaginant-ho amb la seva vida personal que precisament dóna un gir inesperat després de la pèrdua de la parella.

A causa d'aquest gir, es troba amb la disjuntiva difícil d'haver de prendre decisions subjectives inesperades, que l'obliguen a mantenir un equilibri físic mental i espiritual d'una persona avesada a una vida convencional.

Aquesta dona ens narra en primera persona, les seves pors, els seus desitjos i els seus moments íntims de reflexió, els quals li despertaran l'instint de supervivència per reorganitzar la seva vida.

Les dues obres que ens ha ofert la Marta Orriols, són d'una gran qualitat literària que a més de gaudir-ne plenament, ens mostra la desorientació dels temps en els quals estem endinsats.

***