dimecres, 12 de febrer de 2020

Santa Eulàlia



Avui és santa Eulàlia co-patrona de Barcelona. Com cada any, aquesta setmana l'Ajuntament ha organitzat actes festius i entrades de franc a diversos punts de visita de la ciutat, per la qual cosa els barcelonins ens hem pogut beneficiar d'alguns interessants esdeveniments.


Diumenge ens varem atansar al Born Centre cultural, animats per veure unes rues festives de Festa i gresca a la Barcelona del 1700, anunciades en uns programes, i que semblava havien de passar pel lloc. Ignoro si van circular pels voltants, doncs l'entorn estava tranquil, amb només alguns visitants i turistes, però a vegades els horaris o itineraris municipals són una mica imprecisos. Malgrat això, vam aprofitar una visita breu, comentada, que ens van oferir amb caràcter gratuït, que es feia cada mitja hora amb un grup reduït de 20 persones, per veure el jaciment.


Veritablement va ser breu, molt breu. El guia ens va dir tot passejant per les velles llambordes del carrer principal, que la finalitat de la visita era principalment, explicar la vinculació que va tenir Santa Eulàlia amb la ciutat de Barcelona. Malgrat que als grans no ens va aportar gaire cosa nova amb les seves explicacions, suposo que algunes famílies se'n van poder beneficiar, atès que hi portaven fills d'edats que els resultava interessant els relats de llegendes i martiris de l'època romana.






Poca cosa va comentar de la vida de la població del segle XVIII, que és el tema principal per conèixer el desenvolupament de la vida dels vestigis de la ciutat que visitàvem.  El temps assignat pel guia s'havia exhaurit, però encara vaig poder estirar-li alguna definició més, quan va demanar si voliem fer-li alguna pregunta, la qual cosa, evidentment no vaig poder reprimir-me i vaig fer que allargués una mica més les seves exposicions.




Val la pena concertar una visita comentada, si no es coneix l'indret. Veure els carrers i les cases les quals estan documentades notarialment amb noms i cognoms de la gent que l'habitava, a més de saber com vivíen i a què es dedicaven, és històricament captivador.

***



Cap comentari: