Confinament domiciliari

Tot just començant el confinament domiciliari, el sentiment de sentir-se aïllat va sorgint a poc a poc, malgrat que, per sort, ens ha tocat viure uns temps en que la tecnologia ens facilita poder obrir finestres a l'exterior, i la comunicació ens permet relacionar-nos amb facilitat amb les persones que habitualment ho fem de manera present.

Els experts sanitaris ens orienten sobre les mesures que hem d'adoptar en front a aquest enemic invisible que, sense avís ha entrat a controlar les nostres vides, com altres vegades ho han fet els seus cosins-germans i que finalment han pogut ser eradicats o controlats, gràcies als avenços mèdics que la humanitat ha desenvolupat.

Això no treu que, mentre duri la fase de tancament col·lectiu i d'incertesa, ens poden servir d'orientació els recursos adoptats per molta gent anònima, que per diversos motius han sofert l'experiència d'estar reclosa i potser inmobilitzada alguna temporada per aceptar aquestes situacions inesperades a les quals ens hem de sotmetre.  Fent us del twitter, vaig poder seguir una persona que comentava sobre la seva professió de mariner mercant, el qual havía d'estar mesos allunyat de terra i evidentment confinat en un vaixell. Donava unes pautes per sobreviure a un aïllament llarg, entre d'altres era comunicar-se amb la família diariament, o si més no, el més sovint possible per interessar-se de com es desenvolupava la vida cotidiana familiar; establir rutines de treball i oci; tenir cura de la higiene personal i que l'aspecte físic sigui òptim per no decaure en la deixadesa; i també estar al dia dels esdeveniments mundials per mitjà de les tecnologies.

Em van semblar interessants aquestes senzilles normes i que en aquests moments cal també reflexionar-hi, atès que hem entrat dins una situació insòlita que mai ens hauríem esperat.

Malgrat tot, cal molta dosi de paciència i esperança, i confiar una vegada més en l'aportació dels avenços científics per aquesta lluita.

***