divendres, 31 d’octubre de 2008

Teatre

Ja hem vist tres obres teatrals aquesta temporada, incloent-hi un musical.


SPAMALOT.
El mes d'agost, aprofitant una oferta de pre-estrena, varem anar a veure aquest musical. Ens ho vam passar molt bé, els actors joves d'avui dia, surten molt ben preparats de les escoles teatrals i saben fer de tot, ballar, cantar i actuar. També s'hi afegeixen els veterans que et sorprenen agradablement en aquestes modalitats. Fidel a l'esperit dels Monty Python i molt ben dirigit pel Tricicle. Passes una bona estona.


CONVERSES amb la MAMA.
Obra adaptada per en Jordi Galceran, d'un reexit film argentí. És una comedia intimista d'una emotiva història de les relacions entre una mare i un fill. La interpretació dels nostres actors Mercè Comes i Miquel Gelabert, és extraordinària. La posada en escena també és bona.




ELS NOIS D'HISTÒRIA.
Vaig recollir la notícia de que es representaria a la tardor a BCN, en el suplement de cultura del Diari AVUI, apareguda el 29 d'agost. Tot el que fa referència a teatre britànic, és sinònim de garantia. Segons aquest mateix escrit, aquesta obra és autobiogràfica d'Alan Bennett (l'autor). Exposa la seva pròpia experiència en la preparació dels exàmens d'accés a la universitat. Ell mateix va acabar a Oxford, després de passar per Cambridge, tot i que provenia d'una escola de províncies, que no proveïa de massa alumnes, les grans universitats angleses. Els estudiants dels anys 80 posen en dubte també, el sistema i la manera de transmetre coneixements. L'obra és d'una gran qualitat escènica.

Els actors joves són del planter del nostre país. També fan de tot. Toquen el piano, canten i actúen i saben moure's d'una manera molt natural per l'escenari. És una obra coral i cadascú fa el seu paper. Els que fan de mestres, són actors molt coneguts de la nostra escena teatral i fan una bona actuació. Josep M.Pou, ha fet un bon treball de direcció. En cap moment decau, i les escenes musicals, no tenen desperdici.

Vull acabar amb una frase d'aquesta obra, que tant a la meva filla com a mí, ens va agradar especialment:

"Els millors moments de la lectura són aquells en què et trobes amb alguna cosa-un pensament, una sensació, una manera de veure les coses- que fins aleshores et pensaves que era íntimament personal, que només era teva. I ara ho trobes plasmat per algú altre, una persona que ni tan sols coneixes, o que fa temps que és morta, fins i tot. I és com si hagués sortit una mà i hagués agafat la teva"


***