Cultura popular nadalenca

Va ser fullejant el suplement "Plaers" del Diari AVUI del dia 14 de desembre, en la secció "Racó verd" que parlava de la Ponsètia, la flor de Nadal, i de la seva llegenda, la qual d'uns anys ençà s'ha extés com la flor premonitòria d'aquestes festes, quan vaig pensar en la quantitat de llegendes i dites populars que manté a la humanitat al llarg dels segles.


Se'm va ocórrer consultar el Costumari català de'n Joan Amades, que de tant en tant ho faig, i vaig veure que només de llegendes, balls, dites, i costums perduts de la nostra terra, del dia i la nit de Nadal, hi han més de 200 pàgines. Simplement buscava l'origen de la llegenda de la florida de la vara de Sant Josep que si ho sabía no ho recordava gens, i no ho vaig trobar. Sort que tenim el Sr. Google que ajuda molt i vaig trobar-ne una referència:

La iconografia de Sant Josep se'l representa sempre amb una vara florida, símbol de castedad, senzillesa i netedad de cor. Les llegendes piatoses apròcrifes associen que aquesta vara va florir per una intervenció divina unida a l' elecció de Josep com espòs de Maria.

Res més senzill. Recordo que en la representació dels pastorets, a tothom li feia gràcia quan a Sant Josep li floria la vara.

Darrerament en els tallers que he fet de mites i llegendes de grecs i romans, les alumnes ens hem fet "creus" de la imaginació popular que tenien els "pagans", però gratant una mica l'imaginari tradicional cristià, també trobem les nostres pròpies llegendes i relats èpics. La nostra cultura popular arrossega també tot el bagatge de la cultura mediterrània.

Fent una mica d'homenatge als nostres veïns i amics valencians, he trobat al youtube un grup que canta cançonetes de Nadal, i m'ha agradat. Per tancar aquest post l'he posat, ja que es tracta de música popular nadalenca.

***