Xocolata amb xurros i caramels de cafè amb llet

Ahir vaig anar a veure als tiets. Les seves edats són: 86, 85 i 79 respectivament. Ho faig sovint. Aquest mes, degut als dies festius i compromisos pre-nadalencs ho havia retardat, malgrat que ens truquem per telèfon ja que m'agrada comprovar que tot estigui en ordre. M'agrada anar-hi i a ells també els fa il·lusió veure'm. Sempre em sorprenen. Ahir m'esperaven amb una paperina de xurros acabats de fer i una xocolata calenteta amb aquell gust de canyella que només a casa es pot trobar. Varem berenar amb la taula parada i comentant les novetats familiars. Tenen el cap clar i l'esperit obert. Ja no s'allunyen del barri en les seves passejades diàries. Quan fa bon temps, jo m'hi afegeixo i m'ensenyen algun jardí nou, o el nou casal d'avis. Al tiet no li agraden les màquines expenedores de cafè dels casals, prefereix anar a pendre-se'l a alguna cafeteria i que li portin a la taula. Té raó, és avorrit posar una moneda i a canvi un gotet de plàstic et surt per una finestreta. El contacte humà del cambrer que et coneix, i sap el que vols, és més satisfactori. Els hi vaig portar una caixeta de caramels de cafè amb llet comprats a Logronyo fa unes setmanes i els vam compartir amb la xocolata. Vaig tornar a casa pensant que sóc afortunada poder acomiadar el 2008 d'aquesta manera. Només demano al 2009 poder seguir berenant amb els meus tiets.

"Després d'ell arribava el desembre gelat,
que ara, amb les festes que mou
i les seves fogueres, el fred ja ha oblidat:
el Nadal talment li alegra el cor.
Cavalca en una cabra hirsuta, barbosa,
la mateixa amb què, diuen, els tendres anys
de Júpiter, la Verge, d'Ios peixia.
A les mans porta un tassó curull
i, en beure, diu: A tots, salut!"

Spencer

MOLT BONA ENTRADA D'ANY A TOTHOM!!

***