Esglésies, flors, muntanyes i arbres de Juny

Al Pirineu ens agrada anar-hi un cop l'any, i sempre entre Juny i Juliol, sigui la part navarresa, aragonesa o catalana. A la part catalana hi haviem passat vacances més llargues en periode laboral,  que les escapades que ara anem fent, ja en condició de jubilats. Encara caminem una mica, i ens agrada fruir de la natura en aquesta època en que l'alta muntanya està en el seu millor moment de flors en els prats.

La vall de Boí l'hem recorreguda a tort i a dret des de fa molts anys, però sempre ens sorpren i actualment, atesa la gran quantitat de visitants que hi acudeixen, i després dels nomenaments com a Patrimoni de la Humanitat per la seva riquesa del romànic i reconeixement de la Festa Popular per excel·lència, de les Falles, està molt organitzada i van millorant els accessos turístics a tots el seus racons. Potser ja no té aquella autenticitat de temps passats, però hem de reconèixer que arreu els escenaris canvien i la gent també.

La que no ha canviat és la natura esplèndida, i més enguany en que la pluja ha regat dia si, dia també, un entorn privilegiat. El verd tendra es barreja amb el verd perenne d'alguns arbres, els avets semblen talment arbres nadalencs, i el desglaç omple els rius de l'aigua tant necessaria per la vida. Encara resta neu als cims, amb la qual cosa l'espectacle sembla més una postal.
















Una època en que els únics caminants que trobem, són jubilats, homes sols, gent de mitja edat i parelles com nosaltres, persones les quals ara poden gaudir d'aquests indrets amb menys afluència que en l'època vacacional. També hem trobat grups de francesos, molt preparats per caminar, els quals es nota que amb els anys no han deixat de fer-ho, mostrant unes bones aptituds excursionistes. Ah, també els japonesos els agrada visitar el romànic!, sempre trobem aquells grups que van compactats i amb aquelles gorres tant característiques amb les quals es cobreixen.

Sant Climent de Taüll

Sant Joan de Boí

Sant Feliu de Barruera

Santa Eulàlia d'Erill la Vall

L'ermita de Sant Quirc de Durro, indret on havíem gaudit d'esmorzars de coca amb xocolata i fèiem l'excursió des de Boí, ara han asfaltat la pujada, i els cotxes arriben just al peu de l'esglesiola. Imagino com es deu omplir el mes d'agost!. Gairebé no es deu poder fer ni la fotografia típica!
Després de la pujadeta, i gaudint de la vista des del turó, varem trobar ja preparat el foc per encendre les Falles que a Durro són el dia 18. I després seguirà Boí per Sant Joan.


I després d'un parell de llamps i trons del darrer dia d'estada, però que només van caure el que es diu sempre, quatre gotes, i així va ser, vam donar per acabada la visita.

Crec que el caliu de reviure excursions i de recordar els llocs on havíem trepitjat en companyia d'amics i de familiars, és un goig que cal anar mantenint i ajuda a evocar moments de gaudi de la nostra existència.

***