dissabte, 21 de febrer de 2009

Signes i símbols a través de l'art - 3


Pobles i gent

Segueixo comentant aquests tallers (vegeu aquí). Al llarg de la història, els homes s'han preocupat de simbolitzar i representar tot allò del present que els inspirava interès, la perpetuïtat de la espècie, com créixer a la vida, i la mort. Abans que ho poguessin manifestar amb la paraula escrita, ho van fer amb la representació d'escultures i pintures. Una d'aquestes figures trobades, és la molt coneguda Venus de Willendorf, que representa la transformació del cos de la dona, amb la maternitat. Les dones es transformen per donar vida.

En totes les cultures trobem aquestes manifestacions.














El pas de la pubertat al món adult, ha estat també molt simbòlica, sobretot en les cultures africanes, trobem moltes manifestacions de caràcter pictòric damunt la seva pell. Podem veure decoracions artístiques de veritable qualitat. Les fotògrafes, Àngela Fisher i Carol Beckwith van captar molts moments d'aquestes manifestacions.




















També en les cultures africanes, trobem la transformació dels cosos a través d'orelles llarges o boques desfigurades. Les orelles llargues són símbol de fortalesa i constància, un status social, i les boques amb plats, una exposició de la dot de les dones per oferir-la als homes i començar així una vida de procreació.







El cabell és símbol de força i poder. Recordem la història bíblica de Samsó i Dalila



El rapar-se el cap simbolitza humilitat i renúncia a tot el que és material. Veiem els monjos budistes.






El pentinar-se amb rastes, significa rebel·lia. Un dels orígens vé de les Antilles. Les ètnies ho feien per evitar així paràsits en els cabells arrissats.




I així aniríem enumerant cadascuna de les parts del cos. Totes tenen la seva simbologia.


I finalment: La mort el final de la vida.

La mort ha estat interpretada de diferents maneres en totes les cultures. S'han fet i es fan moltes cerimònies per acompanyar a la persona que ha deixat aquest món. Cada cultura ha tingut cura de delegar a un home per fer d'intermediari del món dels vius al món dels morts.
El més enllà ha estat sempre un interrogant i no sempre els comiats han estat de dolor. Veiem que en infinitat de cultures la mort ha estat motiu de festes.






Els Balls de la mort han significat l'alliberament dels mals espirituals.








Les Planyideres
, vestides de blanc han acompanyat plorant, els seguicis mortuoris.









A Mèxic
la mort es revesteix de colors.
















Egipcis, celtes i vikings
transportaven en vaixells i carretes les ànimes cap al més enllà.








I després els llocs de depositar els morts. Cada cultura, i cada creença, ha construït els seus propis espais.




Una de les maravelles del món és el Taj Mahal, monument a l'amor que va dedicar a la seva esposa preferida, l'emperador musulmà Sha Jahan.





Acabo amb un proverbi oriental:

"Estíma'm quan menys ho mereixo, però que és quan més ho necessito"






***

1 comentari:

rebaixes ha dit...

Per descomptat que no te desperdici, sabeu el que porteu entre mans amb tècnica i amb deix dolç que enganxa.Bonisims reportatges. Anton.