Fa temps que no parlo de cinema i m'ha vingut de gust fer-ho, atès les dues darreres pel·licules que he vist, totes dues recomenades i recomenables i que són ben diferents. (Poso els títols en castellà, que és com he vist les pelis)
Bienvenidos al Norte.
Un film francès i amb molt d'èxit a França. És un esclat d'ironia envers els tòpics d'un mateix país envers els costums i la parla de la gent del nord, completament diferent de la gent del sud.
M'agraden les pel·licules franceses que amb guions senzills, arriben a explicar coses cotidianes i que t'arribes a identificar amb els personatges. Llàstima que sense el domini del francès, no l'hagi pogut veure en versió original, malgrat que perfectament ens podem fer càrrec de la situació.
Personalment, em costa sempre entendre la parla dels andalusos ubicats a la seva Comunitat, quan alguna vegada els he visitat, i en especial els que parlen amb la "Z". Impensable que en el nostre país es pogués fer un cine amb aquest argument. Passes una estona força entretinguda.
La ola.Un film alemàn, també amb èxit a Alemania. Drama. Està basat en un fet real ocurregut als Estats Units l'any 1967. Un experiment posat en pràctica per un professor als seus alumnes i que se li escapa de les mans. Aquests dies que tornem a parlar dels 70 anys del nazisme, val la pena veure la pel·licula. La pregunta que es fa el director Dennis Gansel és:
Ens podria tornar a passar un fet com aquell en la nostra Alemania actual, tant liberal i ilustrada? Cauriem en el mateix error? En el film hi ha la resposta. Ens fa pensar en els joves de la nostra societat europea actual.
***
2 comentaris:
De cine en veig poc, però llegir comentaris tant curosos em refan.
Anton.
personalment em va agradar moltíssim aquesta pel·lícula! però us asseguro que la noia que anava amb mi, que és francesa, es moria de riure amb l'accent "chetimi".
Ainoa
Publica un comentari a l'entrada