Pobles i gentMés comentaris sobre la cultura al voltant del cos. ( enllaç)
Avui parlaré de la Dansa, el Teatre i la Música, que ha acompanyat al ser humà des del principi dels temps. La dansa ha servit d'energia a totes les cultures, per trascendir, per manifestacions festives, per invocar pluges, per acompanyar als morts en el seu traspàs a l'infinit i per moltes altres estimulacions que l'home ha anat necessitant per comunicar-se.
Ho trobem a l'antic Egipte.
A la nostra cultura greco-romana. Els romans van anar prohibint alguns balls per considerar-los que podien arribar a la promiscuïtat i derivaven en baralles, atès el grau d'exitació de les festes dedicades a Dionís.
A les tribus africanes, demanant pluges i comunicant guerres.
A les cultures orientals. Les danses thailandeses amb el moviment de les mans simbolitzen missatges o animals. Les ballerines semblen criatures celestials.
El déu Shiva, amb la seva dansa, s'envolta de llum per fer surgir la sabiduria i il·luminar el camí. Els cabells simbolitxen l'aigua del riu Ganges.
Els sufis en els seus balls fan volar les túniques simbolitzant l'univers. L'home és l'eix del món. Aquesta manifestació, és religiosa, i els seus orígens podrien ser sobre els segles XIV/XV.
A la nostra edad mitjana les danses eren col·lectives. Fins els segles XVII/XVIII, no es va començar a ballar en parella.
Entrem ara a la música amb ORFEO, que mira al cel i al submón indistintament.
Evidentment les danses s'acompanyaven de música. Els sons més primaris eren de percusió.
Un dels instruments més primaris és el tambor. D'arrel ancestral, representava el cor de l'univers. L'home en contacte amb la natura, també comunicava al perill i el toc d'alerta.
Després tenim el gong molt emprat en les cultures orientals per commemorar actes importants i les campanes a occident amb el seu so de música celestial, per avisar de serveis religiosos i d'actes relacionats amb la pagesia.
Els intruments de corda, més refinats, els trobem representats a moltes èpoques.
El violí, amb un so delicat.
El llaüd, representa puresa, virginitat.La guitarra, té el símbol femení amb mànec fàl·lic.
Els instruments de vent:L'orgue, amb tubs perquè el so arribi al cel, instal·lats principalment a les esglésies i catedrals.
La flauta per cridar a les ànimes per l'eternitat. O també per fer crides per arrossegar a la perdició. (P.ex. flautista d'Hammelin)
La trompeta també per fer crides celestials o a les lluites.
El que veiem en totes les cultures, és el simbolisme que l'home ha fet al llarg de la història, per entrar en comunió amb l'univers.
El teatre va ser també una de les manifestacions més antiga per treure les pors i representar les miseries humanes. La utilització de màscares, evocaven personatges ficticis. Els grecs en son un exemple.
Els titelles van servir per explicar històries èpiques a totes les cultures. Per sort aquest art no s'ha perdut i podem trobar-ne arreu del nostre món.No parlo dels objectes cotidians, els quals simbolitzen coses per cadascú de nosaltres, com per exemple indumentària i joies. Potser ho faré més endavant.
Acabo amb dues filmacions trobades al youtube. Una dança africana i una música de Kitaro, "La ruta de la seda", la qual m'entusiasma.
***
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada