Elefants i literatura

He acabat de llegir el llibre "El viatge de l'elefant" de José Saramago, que no endebades va ser mereixedor del Premi Nobel de literatura del 1998.

Aquest escriptor no deixa de sorprendre'ns amb els seus relats. La seva fina ironia, el seu gran coneixement de les cultures i de la història del seu país, et fa endinsar en el seu món metafòric, i divertit, a més de fer-te pensar, en moltes de les situacions que presenta en els seus escrits.

La història del viatge de portar un elefant de Lisboa a Viena, en el segle XVI, que descriu en aquest llibre, i el seu personatge principal el cornac, i, fent comparacions iròniques amb el nostre segle, realment, passes unes estones molt amenes. Potser perquè m'agrada el lèxic d'aquest escriptor i la manera com enfoca les situacions.


M'ha fet recordar l'altre llibre que vaig llegir fa un parell d'anys, "Memorial del convento", també d'aquest autor, que ens va ser recomenat per la guia del viatge a Portugal que varem fer el 2007, el qual ens parla de la construcció del convent de Mafra al segle XVIII, ara Palacio Nacional, (vegeu aquí), i del transport de la pedra de la balconada amb una caravana també de carros de bous arrossegant aquesta pedra. Aquest llibre té la particularitat que el lèxic que utilitza, és com si llegissis documents del segle al qual es refereix, a més de presentar-te uns personatges molt adients a l'època, i descriu també el tema de la Inquisició amb tota la seva cruesa, amb una barreja de la seva particular ironia. Recordo la nostra visita al Palacio de Mafra, sols, amb una guia que només parlava portuguès, però que amb paciència per ambdúes parts, ens varem entendre força, i ens va acompanyar a visitar les seves enormes estances, i vam aconseguir que ens mostrés la magnífica biblioteca al·ludint la professió que havía exercit en Salvador, ja que normalment restava tancada.

Acabo tornant a parlar d'elefants. Faig referència a l'article publicat a "La Vanguardia" el diumenge passat, dia 15 de febrer, per la Pilar Rahola, la qual posa de manifest les condicions en que es troba l'elefanta Susi que tenim al Zoo de Barcelona, que s'ha quedat sola en un espai de 1.017 m2, i que malgrat les contínues sol·licituds de les ONG a l'Ajuntament que demanen que es traslladi, aquest mostra una forta insensibilitat per aquesta qüestió. Llegiu vosaltres mateixos i valoreu.

***