dilluns, 20 de juliol de 2009

Muntanyes,literatura i natura

Hi ha vivències escolars que les tenim en el disc dur del nostre cervell i en un moment donat surten a la llum al cap dels anys. És el que em passa quan veig aquestes muntanyes del Pirineu, que em ve a la memòria el llibre de "Leyendas del Pirineo" que ens llegia la professora i que després haviem de fer una redacció. Recordo una barreja de llegendes populars i llegendes de la mitologia grega, com per exemple el mite d'Hèrcules en la creació del mausoleo de la princesa Pirene formant la cordillera dels Pirineus, apilant les muntanyes. Aquests dies he recordat aquestes coses ja que en algunes de les taules d'orientació que es troben en els miradors pirinencs, ens expliquen resums d'aquestes llegendes que et transporten a la infància.




També m'han vingut al cap, moltes novel·les innombrables d'estampes rurals de la nostra literatura. Una d'elles, "Pedra de tartera" que vaig recordar precisament ahir pel seu títol, caminant per la tartera del pic "Sarller" que no vam arribar a culminar, per la inseguretat que tenia posant els peus en aquelles pedres que bellugàven per tot arreu, sense camí definit.




Quina diferència hi ha entre aquest paisatge i el que vam veure tan sols fa uns pocs dies en els Països Baixos. Ni un turonet, tot pla, això si, molt verd com està enguany també la nostra natura i el que si és comparable, són els prats pintats ambs els colors de les obres de Van Gogh. No m'extranya haver-nos creuat amb cotxes de matrícula holandesa. Penso com deuen gaudir amb tota aquesta exhuberància.






***

1 comentari:

Margarida Aritzeta ha dit...

Quin bo de mirar aquestes fotografies! És un bon moment per recordar mites i llegendes d'aquestes les muntanyes