dilluns, 24 d’agost de 2009

Bordells, vexacions i violències

Llegeixo la notícia d'un estudi de l'historiador alemany Robert Sommer, que ha donat a conèixer els bordells que hi havia als camps nazis. Atesa la nostra recent visita a Auschwitz, no ha deixat d'interessar-me aquesta questió.

No és d'extranyar aquesta descoberta, ja que és una vexació més contra les persones que van tenir la desgràcia d'anar a raure en aquells camps d'extermini. Malgrat tot penso que aquest tracte mortificador contra el ser humà, no és exclusiu del nazisme. En ple final del segle XX, hem vist com han estat tractats a Europa els presoners de les guerres de l'Irak, l'holocaust de les guerres dels Balcans, de res van servir les lliçons de la II Guerra Mundial, i des de fa segles enrera de com van ser i són tractats els africans i els llatino-americans per part del món diguem-ne "civilitzat".

Em pregunto que fa que a l'home li agradi ser sempre prepotent i criminal quan te el poder sobre els altres. No fan res les contínues denúncies als mitjans d'aquestes situacions. Tohom en parla i fa patent la seva angoixa, però les actituds no van a la baixa. No hi ha dia que no coneguem també, una nova violència de gènere.

Ja sé que potser estic en minoria amb el comentari que faré del Primer llibre de la trilogia de Larsson " Els homes que no estimaven les dones", que vaig acabar de llegir fa uns quants dies.

Penso que sota el fum d'una novel·la negra, s'amaga una apologia sobre les vexacions. Encara que la intenció de l'autor hagi estat de denúncia, no deixa de donar detalls d'aquestes violències, siguin o no inspirades en suposades realitats. També aporta una gran dosi de venjances dels "bons" sobre els "dolents" que fan que la morbositat del tema, hagi estat d'un interès massiu d'index de vendes, d'èxits editorials, i de la moda del moment, ja que segons el meu parer, literariament té molt que desitjar.

Tothom té les seves preferències i els seus criteris, però personalment i de moment, no tinc cap interès literari en continuar amb la trilogia "Mil·lenium". Sempre m'han agradat les novel·les d'intriga, però segons i de quina manera es tractin els temes proposats i siguin obres ben escrites. M'agrada llegir llibres que m'aportin alguna cosa més lucrativa.

***

5 comentaris:

Júlia ha dit...

A mi tampoc no m'ha agradat el llibre, no tant pel contingut 'moral', que també estic molt d'acord amb tot el que planteges, sinó fins i tot pel pes literari, la veritat.

No entenc el seu gran èxit.

Marta ha dit...

Gràcies Júlia. Penso que s'han de donar arguments si alguna cosa agrada o no. I això és el que intento fer, sempre es clar des de la meva òptica de lectora.

kweilan ha dit...

Una bona ressenya, Marta! He llegit amb interès aquesta reflexió sobre la violència de l'ésser humà, sobre els seus errors repetits una i una altra vegada.
Respecte al Larsson, l'he llegit com una novel.la entretinguda i ara m'hi has fet pensar d'una altra forma més seriosa. Una abraçada!!!

Marta ha dit...

Me n'alegro molt kweilan. Sempre et tinc com un bon referent de lectures.
Passa que, a mí no m'agrada llegir en "diagonal" i procuro treure "suc" i reflexionar sobre els temes, malgrat siguin "best sellers". i pugui estar equivocada, però això és el que n'he tret. Fins aviat

Mireia ha dit...

sobre Larsson no puc opinar, nno l'he llegit (potser sóc l'única de Catalunya, què hi farem!).
Sobre l'altra part del post t'he de dir que m'ha resultat força interessant.