dilluns, 31 d’agost de 2009

Temes literaris punyents

Fa dies comentava que hi han temes delicats que segons i de quina manera es tracten literariament, poden resultar morbosos. No és el cas, al meu entendre, de la novel·la que per casualitat ha caigut a les meves mans que va ser Premi Ramon Llull de l'any 2000. El títol és Delictes d'amor i l'escriptora que li va donar llum és Maria Mercè Roca.

El tema és punyent, relatat en primera persona, amb un personatge central, un empresari de prestigi que té una bona consideració social, persona culta, i sensible, però que amaga un secret que no pot compartir amb ningú, li agraden les nenes de no més de 10 anys. No és especialment un pederasta, ja que només li agrada mirar-les, i acariciar-les. Per ell és un acte d'amor. Novel·la de sentiments amagats i de neguits personals. No deixa indiferent.

Crec que és una narració extraordinariament ben escrita. No és fàcil emprendre un tema així. Està tractat amb molta delicadesa i amb una prosa que enganxa al lector.


Després de gaudir d'aquesta lectura, vaig recordar una altra novel·la d'aquesta autora, que havia llegit però que no recordava gens i que la tenia a la lleixa, també guanyadora d'un premi: Cames de seda, Premi Sant Jordi de Novel·la, 1992. Vaig optar per rellegir-la i també ha estat de gran gaudi. Aquesta està escrita amb un narrador que t'explica també els neguits i infelicitat de la protagonista, en aquest cas una dona de bona posició econòmica que pren consciència de la dificultat de les seves relacions familiars.

He trobat també una prosa moderna, amb una disposició de capítols avançada per l'època en que va ser escrita, i també fent interessar al lector de la trajectòria de la protagonista, que viu immersa en el seu propi egocentrisme. És una molt bona novel·la.

***

1 comentari:

joan antoni ha dit...

La psicologia de l'afectivitat i la sexualitat és complicada. Evidentment no és el mateix sentir plaer en acariciar una animal i la zoofilia ( no és un bon exemple però pot donar una idea del que vull dir). No hi ha límits exactes entre el normal i el patològic. La creació literària és un bon mitjà per expressar aquests temes