L'art d'avantguarda del S.XX - 1

Amb aquest títol he començat el nou taller d'aquest trimestre. Abans de l'estiu, ens vam endinsar en el moviment impressionista. Ara a la tardor hi tornem amb l'art de les avantguardes que van seguir a aquest moviment, el qual va aconseguir la ruptura amb l'academicisme.

En la transició del s. XIX al XX neix la noció de modernitat a la cultura europea. Són anys d'optimisme fruit de la pujant industrialització. Idees i corrents artístics se succeeixen a una velocitat trepidant. No tota aquesta evolució ha sorgit del no res. Per entendre l'art del segle XX, ens hem fet aquesta pregunta:

Què és el que es pot considerar com una obra d'art?
1- Ha d'haver-hi una Tècnica.
2- Ha d'haver-hi també un Tema.
3- Què és el que l'artista vol comunicar.

Hem examinat visualment el pas del temps, des de que es van trobar les primeres demostracions d'art pictòric.

Prehistòria. Trobem la primera materialització visual de l'home per comunicar-se, amb una tècnica emprada amb materials naturals. Es crea un ambient per comunicar a la resta de la tribu, que s'ha de caçar per proveïrse una supervivència.

La Història comença quan apareix l'escriptura. Per exemple els egipcis. Continuen les tècniques amb elements vegetals. És un art de trascendència de la vida a la terra al més enllà. Hi ha una voluntat de comunicar amb una tècnica precària. Les figures són representades amb els cossos rectes, i els peus i rostres de perfil.
Els grecs i romans tenien una tècnica depuradíssima en les proporcions de les mesures humanes. La temàtica era al voltant de l'home i les divinitats. Comunicàven els cànons de bellesa que tenien idealitzats per gaudir-ne, i l'art es mostrava al carrer perquè fos a l'abast de tothom.

L'art romànic va ser una involució, amb figures frontals sense relleus. Proporcions arbitràries i subjectives. Pocs colors secundaris amb pigments vegetals. Els objectius van ser religiosos.
El gòtic, va ser l'art que trascendirà al vidre. La llum entra als temples per donar i transmetre un missatge determinat. Els tapiços i pintures tindran llocs destacats per protegir-se de les fredes estances.

L'art islàmic va suposar una voluntat d'expressió amb filigranes, calats i representacions de vegetals i animals amb simbologia diversa, atès que la tradició prohibeix la representació de figures humanes en el context religiós.

En el renaixement es comencen a decorar els Palaus del nobles amb temàtiques de la vida cotidiana. Encara es mantenen els materials d'origen vegetal per lligar els pigments. Les parets s'adornen amb teles, per poder-se-les endur d'un habitatge a l'altre. Tornen els clàssics i els paisatges s'allunyen en perspectiva. Leonardo difumina els contorns en La Gioconda.
Tenim la famosa pintura de El Greco, a finals del renaixement espanyol, El entierro del Conde de Orgaz, que fusiona el món terrenal amb el món celestial, aquests clars-obscurs, és una tècnica depuradíssima per transmetre realitats.

Una altra tècnica ben diferent és la de M. Àngel. Força les proporcions per transmetre potència i nervi.

Atès que l'art va sempre lligat amb el poder socio-econòmic, trobem en les pintures procedents del nord d'europa, de Brueghel i El Bosco, que els temes són moralistes. La història comença a tenir una davallada, Poca higiene, pestes etc.

La pintura de Vermeer, ja del barroc d'una tècnica impecable, trenca amb la temàtica. És costumista i representa la gent humil.

En el romanticisme tenim a Ingres, el qual recupera la bellesa femenina i la transmet de forma sublim.


Ja passem al segle XIX i principis del XX. Hi ha un punt d'inflexió i la formació acadèmica canvia la tècnica. La temàtica és el món real. S'experimenta amb la linea i el color. Surt el primer moviment rupturista. Els impressionistes que capten el moment que passa amb lleugeres pinzellades de color. Hi ha el coratge dels artistes per fer el que creuen que han de fer malgrat les crítiques socials. Fauvisme, Cubisme, etc. Els esdeveniments se succeeixen ràpidament. Surten els primers coleccionistes d'art i gràcies a ells, l'art evoluciona. Entre el 1913 i 1933, temps de guerres, apareix l'art surrealista per evadirse de la realitat. Es vol trencar altra vegada i es busca un llenguatge nou per expresar-se i comunicar. També es busca en els objectes cotidians la manera de provocar. Aquest és l'objectiu.

A partir del segle XX, la evolució ha anat molt de pressa. Ho anirem comentant.

***