diumenge, 5 de febrer de 2012

Muntanyes russes


Encara no hem arribat a l'equador del fred siberià que ens han pronosticat, però l'espai que portem l'estem superant amb nota. Encara queden dies i esperem que els controls segueixin fent la seva feina, que opto per dir que està essent bona.

Em sap greu que la gent del nostre pais estiguem sempre pendent de les fallades de les oportunes decisions per resoldre aquests contratemps i així poder incriminar a tort i a dret als responsables.  Diuen que dels errors se n'aprèn i veig que aquesta vegada ens en sortim. Ara però, quan les coses funcionen, no es valoren prou i no es fa córrer gaire tinta per evidenciar-ho.

Llegeixo articles a la premsa, blogaires amb la seva desfilada de comentaris, sempre ridiculitzant als polítics de torn per menysprear la feina que fan. D'acord que no tenim la millor classe política que voldriem, però alguna cosa s'ha fet fins ara en la nostra juvenil democràcia. A tranques i a barranques els més grans hem pogut consolidar un millor nivell de vida que havien tingut els nostres pares, i també el nostre dels darrers anys de la dictadura.  Als nostres fills potser els hi costarà més, però se'n sortiran tard o d'hora. Ara vénen temps d'incerteses altra vegada, degut a una societat de consum que també hem anat consolidant entre tots. Ens han posat la pastanaga davant el nas i tots l'hem volguda aconseguir. Hi ha gent que ho està passant força malament. Els empresaris, vividors, i executius sense escrúpols han anat consolidant un sistema que ara no funciona. És facil des de la poltrona domèstica anar atiant el foc. Ens agrada ser destructors i no constructors. D'acord que cada dia que passa, més casos de personatges sinistres que eren considerats model del seu estatus, han sortit a la llum amb els seus tripi-jocs per enriquir-se a les nostres espatlles. El ser humà és ambiciós per naturalesa. Moltes coses no funcionen, però les que funcionen, no les hi donem cap tipus d'espai en la nostra cotidianitat. Quan un ha estat supeditat laboralment al altres, bé que ens agradaba rebre mostres de satisfacció per part dels que comptaven amb tu per tirar endavant un determinat projecte. Sense treball no hi ha resultats.

Penso que hauriem de tenir present, que hi ha molta gent anònima que procura tenir cura de que les coses vagin endavant i que en les societats sempre hi han hagut aquestes muntanyes russes que pujen i baixen. Ara estem a la baixada, però remuntarem aquest país com sempre han fet els nostres avantpassats.

***