dijous, 24 de desembre de 2009

Esperit nadalenc

Mentre estic cuinant el pollastre i flairant altres olors provinents del veïns, vaig recordant nadals passats i rememorant l'esperit d'altres èpoques. Enguany m'ha tocat a mí ser l'amfitriona i la cuinera del dia de Nadal. Sempre vaig convidada, però també m'ha de tocar alguna vegada!. Ho faig amb il·lusió encara, encomenar les viandes amb suficient temps, ja que no pots refiar-te'n en trobar-ho tot a darrera hora, doncs els menús tradicionals encara són suficientent populars i totes volem els mateixos talls, els quals per mitjà de boca-orella, hem heretat de les nostres mares.

En la taula de Nadal ja no sóm els mateixos. Hi manca la generació que ens ha precedit, però la il·lusió ens la van traspassar. Jo encara la tinc. Potser a vegades amb altibaixos, però acabo pensant que vull deixar aquesta herència tal com l'he rebuda.

Penso també amb la gent que està lluny dels seus. Avui en el TNC hem vist el retrobament i alegrois de pares i fills, els quals procedien dels EEUU i feia quatre mesos que no es veien per motius d'estudis. És una bona oportunitat aquestes festes per passar uns dies plegats i explicar-se mil i una anècdotes amb un cert relaxament.

També vull fer esment de totes les persones anònimes que fan possible ajuntar gent gran que s'han quedat sols i els fan participar de trobades conjuntes perquè puguin gaudir de companyia en aquests dies. N'hi han molts de voluntaris d'aquestes causes i poc se'n parla. Darrerament he llegit comentaris adversos en algún blog, referint-se a les ONG que fan possible fer arribar ajuda humanitària a països del tercer món. Em sap greu, ja que hi ha cooperants que dediquen part de les seves vacances a fer desplaçaments i fer arribar aquesta ajuda a destinacions molt allunyades de les nostres terres. Crec que les persones que fan aquestes crítiques, la majoria ho fan des de les seves taules de despatx i no saben el que representa ser solidari i tenir il·lusió per alguna causa.

Vull demanar a l'estrella de Nadal, que ens faci reflexionar, que estem molt bé en el nostre primer món i que a vegades no sóm prou conscients del nostre entorn, i encara anem per la vida amb els ulls semi-tancats. Recordem que hem d'obrir-los amb tota la seva dimensió.

Bona Nit de Nadal!

***

2 comentaris:

Salvador ha dit...

Estic molt d'acord amb tu, l'esperit del Nadal és i ha de ser un esperit de retrobament, d'il·lusió per compartir amb els familiars i amb quells éssers que estimes.
A mi també em sap greu quan sento comentaris megatius sobre aquestes festes, de gent que semblen amargats i els és com una càrrega feixuga haver de celebrar el Nadal. O de gent que per ells aquests dies són unes simples vacances per evadir-se de tot o anar a fer el "mec" en alguna estació d'esquí o marxar a terres llunyanes, on ves per on, també trobaran el "Merry Christmas" per tot arreu. I és que la tradició de tants segles no es pot esborrar, per més que alguns vulguin intentar-ho. No en va l'esperit nadalenc va començar fa molts segles i perdurarà, perdurarà...

Met ha dit...

I per què acotar-lo només a quinze dies? Sempre a finals d'any... com si la mala consciència ens donés pressa a esmenar l'any senser abans de les dotze, com la ventafocs.