Avís a navegants i comentaristes

És possible que tingueu dificultats per veure correctament el blog si utilitzeu Internet Explorer. Altres navegadors com Google Chrome, Mozilla Firefox, Safari, o Linux-Ubuntu, no donen problemes.

dimarts 27 de juliol de 2010

Retrobament amb la Filosofia

Sempre que viatjo, ho he comentat potser alguna vegada, m'enduc una lectura que em faci companyia i que tingui alguna relació amb el lloc que visito o que l'escriptor/a, sigui nascut/da, al país que trepitjaré.

Vaig remenar per la biblioteca de casa, i vaig descobrir "El món de Sofia", la emblemàtica novel·la juvenil sobre la història de la filosofia que es va publicar originariament a Noruega l'any 1991 i que des de aleshores va tenir un èxit aclaparador i es va traduir a uns quarenta-cinc idiomes amb més de tretze milions d'exemplars venuts.

No m'ho vaig pensar dues vegades i vaig posar el llibre a la maleta. El seu autor Jostein Gaarder, nascut a Oslo, el qual va ser molts anys professor de filosofia, va voler mostrar d'una manera didàctica i amena als joves, la història de la filosofia, la qual, recordo que per a molts estudiants era una asignatura que pesava molt a l'hora d'afrontar-s'hi.

He trobat un relat que és força interessant i avançat per l'època que es va escriure. La seva prosa en alguns moments m'ha recordat Murakami, altres Saramago i altres Paul Auster.
Una manera molt original d'explicar la vida i l'obra dels grans pensadors.

Va bé de tant en tant, retrobar-se amb lectures que havíem oblidat que existeixen, ja que en la societat en la qual que estem immersos, sembla que hàgim de llegir sempre els llibres de moda que interessa vendre, o si més no, sentir-nos comentar: encara no has llegit........?

Qui no pot aprofitar-se de tres mil anys d'història,
viurà a les fosques la resta de la seva vida.

Goethe

***

2 comentaris:

Clidice ha dit...

El món de Sofia em va proporcionar un munt d'hores plaents de lectura conjunta amb els meus fills abans d'anar a dormir :) No cal anar tot el dia al darrera de les novetats, la lectura i la relectura són molt recomanables (a vegades més) :)

F.Puigcarbó ha dit...

El carrer Zamenhof que se li va dedicar i al que fa referència la Marta, era un carreró petit a la vora de la Plaça d'En Clavé. Jo també vaig anar a la inauguració, potser als primers seixanta. Jo aquells anys era un nano i esperantista.
Salutacions.

Hola Marta: aquesta informació l'ha deixa't en Ramón Alberich de la Boia de Port Pelegrí, a ran de la teva consulta sobre el Carrer de Zamenhof.