Tauromàquia- Contes a la vora del foc

Hi havia una vegada... un petit país que ha tingut la gosadia de votar per ILP, l'eliminació d' un espectacle que tenia molts adeptes i detractors. Feia anys que cada diumenge es reunien uns i altres al davant de la única plaça de toros que quedava a la capital, increpant-se mutuament a favor i en contra.

Finalment una associació que es diu "PROU" va aconseguir reunir suficients signatures perquè l'espectacle ancestral fós eliminat.

Un allau visceral de protestes ha sorgit, d'una banda i de l'altra. No sabem, com acabarà el conte, però potser el que pot succeir, és que es revaloritzin les obres d'art que els seus autors van plasmar en el seu moment, ja que contenen imatges que sortosament només les podrem veure en els gravats que ens han deixat com a constatació d'uns fets i d'un treball.

El darrer gravat és la "cogida", i desitgem que cada vegada n'hi hagin menys i també menys víctimes que s'enfrontin als toros i també menys toros disposats a patir.

Vet aqui un gos i vet aqui un gat i el conte ......

***