Celebrant la tardor

Celebrant la tardor i avançant-nos un dia a les Jornades Europees del Patrimoni de Catalunya les quals promouen activitats als pobles i ciutats del nostre territori, els dies 24, 25 i 26 de setembre, hem visitat el Reial Monestir de Santes Creus que no ho havíem fet almenys des de fa més de vint anys.

 

Feia uns cinc dies que s'havía acabat d'enllestir la restauració de les tombes reials amb l'aixecament i estudi del cos de Pere el Gran, el sepulcre del qual per sort no havía estat profanat i que sembla que ha servit als científics per conèixer més la vida del segle XIII, encara que sembli mentida, i de com podia haver estat el rostre del monarca, segons varem poder veure en el documental que va emetre TV3 fa uns dies.

Les millores que hem trobat han estat substancials ja que, si no recordo malament, crec que només es visitaven els claustres, els dormitoris i poca cosa més.
   

 

A la galeria nord del claustre varem observar els capitells que com tants d'altres no tenen desperdici. La majoria d'imatges pertanyen a personatges fantàstics o mitològics com les harpies -esculpides amb cap de dona i cos d'ocell- o els "homnes verds". També s'hi troben monstres alats amb llargues barbes i cares humanes. Les representacions d'animals mostren porcs menjant glans, simis, òlibes i ocells rapinyaires.

 

Actualment es pot passejar lliurament també per les estàncies primitives situades justament al darrera del Monestir, així com l'auster cementiri del segles XII-XIX, reflex de l'austeritat i senzillesa de la reforma monàstica cistercenca, l'únic símbol que el presideix és una gran creu de pedra que acollia als difunts.

Enguany el Reial Monestir de Santes Creus celebra el 850è. aniversari del seu establiment en terres del municipi d'Aiguamúrcia (Alt Camp). L'any 1160 a la vall mitjana del Gaià, Guerau Alamany de Cervelló i Guillem de Montagut van oferir a la comunitat cirstercense aquestes terres recentment conquerides a l'Islam perquè la zona reunia els condicionants adequats per aquest esperit i així s'establiren estrets lligams entre el monestir i llinatges nobiliaris de renom. Aquest vincle va arribar a la Corona i l'abat Bernat Calbó mantingué una fructífera amistat amb el rei Jaume I i després l'abat Gener va aconseguir atreure el favor de Pere el Gran. Després  comptà amb el mecenatge i la protecció de rei Jaume el Just i la reina Blanca d'Anjou. Ambdós foren enterrats en un dels dos magnifics monuments funeraris del creuer de l'Església i en l'altre, una joia arquitectectònica i artística hi reposa el rei Pere el Gran.

El Palau Reial encetà la seva construcció per iniciativa del rei Pere el Gran, però l'acabament data de l'any 1310. En l'època de Pere el Cerimoniós es van iniciar un seguit d'intervencions i ampliacions de mans d'alguns abats, amb l'objectiu de transformar la residència en palau abacial. No el vam visitar per dins però si la seva entrada que em va recordar les entrades dels palaus que tenim a Barcelona al carrer de Montcada, és a dir, un pati a cel obert, una escala d'accés i una galeria superior amb les estances articulades entorn seu. La galeria amb un seguit d'arcades sostingudes per esveltes columnes. La barana conté unes decoracions figuratives que representen animals. Tota l'estructura és la pròpia dels palaus d'època medieval.

I per acabar uns mosaics que embellien les estances de la sala de recepcions o de saló del tinell, que amb els anys va perdre la seva funció i al cap dels segles fou convertida en el refetor. Segles XVII-XVIII.

 

 

A la sortida varem coincidir amb tres parelles de gallecs que estaven visitant també el Monestir, amb els que varem intercanviar algunes paraules fent referència al ric Patrimoni de Galícia que precisament feia pocs dies que havíem visitat. 

***