Red Balloons, per Jakob Esben H. ©
Les actuals processons de piquets de vaguistes que des de la matinada omplen els carrers per esbrinar quí ha tingut la gosadia d'anar a la feina en un dia com aquest i informar-los sense violència, que avui "no toca" treballar, em recorden també les processons que veiem desfilar volguéssis o no pels nostres carrers i places.El meu barri està en plena activitat. Tothom treballa com sempre, Bancs, supermercats, restaurants etc. Les petites botigues dels comerciants colombians i pakistanesos estàn des de primera hora amb les persianes enlaire. Aquesta gent que obren diumenges i festius, no crec que ningú els vagi a incordiar, ja que gràcies al seu treball d'hores i hores al taulell, ens són de gran utilitat als veïns que sempre ens descuidem de comprar algun producte en els nostres proveïdors habituals, això si, els que han d'agafar transport públic per tornar a casa, avui excepcionalment tancaran a la tarda una mica abans.
És la primera vegada que no haig de pendre cap decisió sobre una vaga general. Gairebé em sembla impossible, després de més de 50 anys de vida laboral.
I com va dir sàviament dies enrera en una entrevista el poeta Joan Margarit, arriba un moment en que t'agrada veure transcórrer la ciutat davant teu, enlloc de immiscuir-se en la seva quotidianeitat.
***
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada