dijous, 9 de desembre de 2010

Gioconda Belli

Avui fa exactament un mes que vaig assistir a la Biblioteca Jaume Fuster, a una entrevista que sota el lema Aventura de llegir, parlem amb.... va ser-hi convidada l'escriptora i poetessa nicaragüense Gioconda Belli.  (A més, descobreixo per casualitat que avui compleix 62 anys).  La conductora d'aquesta xerrada era la periodista Joana Bonet. La sala estava força plena, la majoria eren dones i moltes de ben joves. Jo no havia sentit a parlar de la Gioconda, i realment vaig trobar que és una persona amb un gran carisma i que ens va fer partícips de la seva vitalitat i empenta en haver viscut una vida força complicada amb la seva integració a les guerrilles sandinistes de Nicaragua que van acabar enderrocant a la nissaga somocista l'any 1979.

El motiu de la seva presència era la presentació del seu darrer llibre "El país de las mujeres" que tracta irònicament d'un món governat per dones. No em va semblar massa interessant, però si que volia saber més de la vida d'aquesta dona i vaig anar a trobar la autobiografia que havia escrit amb el nom de: 


El país bajo mi piel, Memorias de amor i de guerra.

Ahir vaig acabar-lo i m'ha semblat molt interessant. A més de donar a conèixer tot l'entremat polític dels països centre-americans de la segona meitat del segle XX sota la protecció dels EE.UU, i de com les guerrilles populars van anar sorgint, ens explica de com la seva vida va anar canviant malgrat haver nascut en una família de classe mitja i es va anar implicant en el Frente Sandinista de Liberación Nacional com molts dels intel·lectuals del país. Fil per randa va desgranant la seva trajectòria amb moments de molta intensitat i afrontant el perill de veure's perseguida per la policia somocista, la qual cosa va fer que acabés per haver-se d'exiliar a Mèxic i a Costa Rica fins l'alliberament de Nicaragua.

És i ha estat una dona lliure, mare de quatre fills de diversos homes, la qual cosa i a l'època dels 70 i 80  era vist pels seus com un desordre emocional, i potser sí que ho va ser, ja que a hores d'ara reflexiona sobre els seus ideals, tant polítics com personals, sense deixar de ser la dona lluitadora i carismàtica de la seva joventut.

**

Uno no escoge
Uno no escoge el país donde nace;
pero ama el país donde ha nacido.

Uno no escoge el tiempo para venir al mundo;
pero debe dejar huella de su tiempo.

Nadie puede evadir su responsabilidad.

Nadie puede taparse los ojos, los oidos,
enmudecer y cortarse las manos.

Todos tenemos un deber de amor que cumplir,.
una historia que nacer
una meta que alcanzar.

No escogimos el momento para venir al mundo:
Ahora podemos hacer el mundo
en que nacerá y crecerá
la semilla que trajimos con nosotros.
Gioconda Belli


***