dimecres, 1 de desembre de 2010

Entre popets i sardinetes

He anat a la peixateria del mercat aquest matí bufant-me les mans i fent el comentari de que estava enfredeïda, no hi havia cap clienta en aquell moment i el peixater m'ofereix uns pocs popets que li queden a bon preu, dient-me que li agrada molt estar a casa i que si pogués, amb el fred d'avui se n'aniria, i em diu que quan sigui "vell" no se'n  mourà. Li responc que ara ho diu, però no ho farà, ja que és avorrit estar-se a casa i s'ha de sortir malgrat les inclemències. Em contesta que els joves avui en dia tenen ordinadors i que a ell li agrada molt quedarse a casa i consultar algunes pàgines "especials" i xatejar amb gent. Li dic que jo també en tinc però que no xatejo, que faig servir un MAC, ...que faig un blog... que tinc una "cosa" que es diu correu electrònic, etc... etc. Va posant cara de sorpresa, em pregunta que explico en el blog, li dic que de tot el que em sembla i em passa pel cap, pren interès i em pregunta si algú ho llegeix, li dic que si, ja que també em fan comentaris.  El seu company que deu tenir entre quaranta i cinquanta anys em diu que la seva filla també té un MAC, perquè és dissenyadora i li va bé per treballar, però que ell no hi entèn ni un borrall. Li explico més coses que faig amb el MAC,  cada vegada la seva cara es transforma més i acaba dient-me que jo sé més que ell d'ordinadors i es queda parat de la meva "saviesa" a la meva edat.

M'he justificat per dir-li que els que hem estat molt anys treballant amb ordinadors, és lògic que estiguem "al dia" d'aquestes maquinetes. He marxat amb el popets rebaixats i deixant-los ben astorats.


***