dijous, 30 de desembre de 2010

Visitants i convidats

Aquest desembre he rebut visitants i convidats. Els visitants són inesperats i gairebé sempre inoportuns. El dia 6, flamant dia de la Constitució vaig tenir la flamant visita amb el nom femení de Ciàtica. Em va deixar garratibada, mai més ben dit, i no la volia pas tenir al meu costat. No la coneixia, i se'm va fer força antipàtica i insoportable. Malgrat tots els meus esforços per que marxés, fent-li la vida impossible a base de connectar-li electrodes per totes bandes, s'hi va trobar bé amb mí. No em va deixar anar a veure la Fira de Santa Llúcia, ni les llums de la ciutat, ni el Pessebre de la Plaça Sant Jaume, res de res.  Fins el dia de Nadal no va començar a fer-se fonedissa. El dia de Sant Esteve, per sort si que vaig tenir convidats estimats, que em van fer passar un dia excel·lent amb la seva companyia, aquests si que van ser volguts. Tan bon punt van marxar de casa, quan encara no eren ni a la porta del carrer, vaig tenir un altra visita inoportuna i indesitjable, amb el nom també femení de Febre. Altre vegada retinguda, i aquesta vegada durant tres dies fent-me suar, ara pujo, ara baixo, fins que he guanyat la partida i espero poder-me acomiadar d'aquest mes d'una vegada i per totes, a veure si l'any 2011 em proporciona més defenses per aquesta guerra que jo soleta haig de resoldre.

Com que sóc una mica reconcentrada i he tingut moltes hores per fer-ho, he aprofitat per acabar la lectura de la darrera novel·la d'un dels meus estimats escriptors del nostre país:

ELS CONVIDATS d'Emili Teixidor.

Tal com ens té acostumats, el lèxic de l'Emili, és una joia literària en tots els sentits. La novel·la torna als temps dels primers anys de la post-guerra on els protagonistes dels pobles de les nostres contrades van viure les tragèdies col·lectives de perdedors i guanyadors. Els convidats és la gran metàfora que dona sentit al relat. Tots són innocents i culpables alhora. Els temps, quan ens toca viurel's, sempre són difícils.

Per cert, la versió cinematogràfica de Pa negre no em va agradar. El guió és un mig mig de Retrat d'un assassí d'ocells i Pa Negre. El resultat res a veure amb tot el que la lectura de l'Emili Teixidor ens vol aportar a través de la seva prosa.

I per acabar aquest reguitzell de visitants i convidats, aprofito per convidar-vos a brindar una copa de cava català virtual,  per rebre aquest any 2011 difícil també per a tots, al qual li falten poques hores per néixer.


***