diumenge, 20 de març de 2011

Hanami, Primavera i Lluna de Març

Demà entrarem a la Primavera. Enguany els japonesos no podran celebrar el Hanami. Aquest esclat primaveral dels cirerers no en podran gaudir per raons òbvies. Una cultura malmesa per les adversitats, amb moltes ferides que costaran de tancar, i mentre en aquella part de món i en altres es lluita per la supervivència, nosaltres ahir varem tenir el privilegi de contemplar el regal de la lluna amb tota la seva magnificència. Avui comentaven uns científics que per a la ciència, la lluna res té ja a aportar. No?.... No ho crec pas, els que no sóm erudits ja en gaudim només de tenint-la guaitant-nos dia rera dia en totes les seves fases i posant-se els seus millors vestits per a la seva contemplació.


A més, al llarg de la vida del nostre planeta, el nostre satèl·lit ha estat font d'inspiració literaria de poetes, pintors, escriptors, dramaturgs i genis de les arts, i encara ens aportarà més.

Reprodueixo un parell de fragments del llibre Tokio Blues, de l'escriptor japonès Haruki Murakami:


[Vaig avançar pel camí, il·luminat per la llum curiosa i irreal de la lluna, i em vaig endinsar al bosc. Sota aquella llum tot ressonava d'una manera especial. El soroll buit de les meves passes m'arribava des d'una altra direcció, com si sentís algú caminant pel fons del mar. De tant en tant sentia un cruix darrera meu. Al bosc es notava una certa pesantor. Era com si tots els animals nocturs retinguéssin l'alè esperant el meu pas]

[La lluna era tan clara que vaig apagar el llum de la sala i em vaig estirar al sofà per escoltar el piano de Bill Evans. La llum que entrava per la finestra feia que tots els objectes projectessin una ombra allargada i tenyia la paret d'un lleu to de tinta xinesa. Vaig treure la petaca de brandi de la motxilla i en vaig fe un glop que em vaig empassar lentament. Vaig notar com l'escalfor em baixava a poc a poc pel coll i m'arribava a l'estòmac, des d'on es va escampar cap a tots els racons del meu cos. Després de fer un altre glop, vaig tapar la petaca i la vaig desar a la motxilla. Em va semblar que la llum de la lluna es movia al ritme de la música.]

I aquí el meu petit homenatge a la Primavera, a la Lluna i al país del Sol naixent.
***