Bigues corcades

Demà dia 3 de març és Sant Medir. Cada any m'agrada fer-ne esment ja que és una festa per mí força peculiar i de records d'infantesa. No em repetiré parlant d'aquest dia  però si que voldria comentar el que em va fer recordar ahir l'Eduard Márquez en el programa l'Hora del Lector, al qual sóc habitual sempre i quan m'interessi algún dels escriptors que hi són convidats.

Foto de Flickr

Miquel Bohigas Costabella

Quan arriba el tres de març, surt del meu disc dur del cervell, l'imatge de l'escola i de les meves companyes. Penso en que se n'haurà fet de les seves vides. No he trobat mai més a ningú i a fe que m'hagués agradat.

L'encontre amb un amic de joventut de l'Eduard Márquez va ser el que va inspirar la seva darrera novel·la "L'últim dia abans de demà" i que va comentar en el programa. Aquest amic però se li va presentar davant els ulls tocant l'harmònica i demanant almoina al bell mig del Portal de l'Àngel barceloní. Sense poder-se creure el que estava veient, no va tenir forces per acostar-s'hi, i de res va servir el penediment d'intentar altre cop aquest encontre dies després. 

En aquesta entrevista va anar comentant sobre la vulnerabilitat del ésser humà, i de com d'un dia per l'altre et pots trobar en situacions crítiques. Metafòricament parlant va dir que és com si tinguessim sempre al damunt unes bigues corcades a punt de fer-se miques sobre nosaltres. Al llarg de la nostra vida ens podem trobar amb situacions no esperades i això li va sugerir la novel·la i el títol del llibre, però que ni de bon troç és un relat pessimista. Al ser preguntat si l'escrit contenia part de la seva vida, va dir que tots els escriptors manifesten evidentment referències a les pròpies vivències, i va portar al programa una sèrie d'objectes de la seva pertinença que surten reflectits en la novel·la, com un joc de cartes fruit de la seva primera feina, i una caixeta de "crema Nivea" que va trobar del seu pare, que guardava uns ninotets fets d'escuradents de fusta i el cap amb un cigronet, que havien servit per que el pare produís les seves pròpies pel·licules i passar-les als seus fills.

M'agrada aquest autor i la seva persona, i he llegit que aquesta novel·la és una de les millors que s'han escrit darrerament en la nostra llengua. Té molts números per passar a enriquir la meva biblioteca per Sant Jordi, i espero que moltes altres també.

Acabo amb el video en el qual el mateix autor, amb la seva veu potent, llegeix un paràgraf d'aquest llibre.

***