-La sortida d'una edició en català d'un veterà Diari de casa nostra, és un fet que ens ha omplert de bones vibracions de cara a la lenta normalització del nostre idioma. Ara anem passant d'un Diari a l'altre per llegir als nostres comentaristes en la seva pròpia llengua, però acabes pensant: a on ho he llegit?, ó a quina tertúlia ho he vist o sentit?..
-Esportivament parlant, s'estan acabant les competicions i les copes van apareixen malgrat els culebrots dialèctics dels entrenadors, els quals els que perden no saben perdre i aprofiten per difamar i provocar discòrdies, que es van posicionant al costat dels seus colors. Acabem també implicant-nos subjectivament els que fins ara ho veiem des de la distància.
-Un altre culebrot de l'esquerra abertzale, el Tribunal Constitucional i el Govern espanyol. Sortosament ha acabat amb final feliç i l'esperança de procés de pau en camí.
-Han començat les campanyes electorals municipals, no exemptes també de fervor dialèctic i somriures de pasta dentifrícia. Enguany les passejades quilomètriques per la ciutat com processons fervoroses, són la nota novedosa dels candidats que almenys els servirà per posar-se en forma sense necessitat de passar pel gimnàs. Vulguis o no et fan parar esment en els seus moviments.
-A nivell mundial el cap més buscat del terrorisme internacional ha estat abatut amb força discòrdia. Llegeixes tot tipus de comentaris, ara estàs d'acord amb uns i ara sembla que també altres et fan raonar cap una altra banda. Amb tot, les guerres no s'acaben i els disturbis i protestes al nord d'Àfrica no només no s'aturen sino que tornen a revifar. Continuament et fan pensar, com esdevindrà tot plegat?
No tinc facebook ni twitter. No puc fer piulades. No sé si és bo o dolent. Crec que de moment no en tinc necessitat. Fa anys vaig superar un estrès emocional que em va apartar per uns mesos del món laboral. No voldria tornar a recaure, però puc assegurar que motius externs no me'n falten.
***
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada