divendres, 20 de maig de 2011

Paratges de Primavera

L'entrada per la Gran Via a les vuit del vespre venint de terres terolenses després d'una setmana de trepitjar boscos de pins, veure llacunes, i natura frondosa, m'ha causat un impacte com fa temps no havia experimentat, de contaminació acústica, excés de trànsit i molta, molta gent circulant amunt i avall.



Aquests dies de desconnexió, després de passar tot l'hivern a ciutat, ha estat com un bàlsam que ha amarat els sentits d'una manera que feia temps no experimentava. No hem tingut calor, temps variable amb vespres tempestuosos, una natura primaveral canviant hora darrera hora. Poc turisme en aquestes dates només algún cotxe amb megàfon recordant-nos que estàvem en campanya electoral, ens feia tornar a la realitat.


Aquesta província aragonesa que fa un temps els seus habitants ens recordaven que "Teruel existe", i que encara lluiten per aconseguir que el seu patrimoni sigui rehabilitat, després de 11 anys que hi varem posar els peus, hem pogut comprovar que realment existeix i que la seva gent tracta amb força amabilitat al viatger que s'hi acosta per gaudir dels seus paratges de color verd, aigües que surten amb força dels seus inferns provocant allaus de llum i color i ajuda a la floració que el mes de maig encatifa valls i muntanyes.




 Sembla mentida el que costa tornar a la cotidianeïtat, malgrat que hagi estat només una setmana de trencament amb la rutina. Aquest record però, ens ajuda a acumular energia per a la propera sortida.



***