dimarts, 9 d’agost de 2011

Descobriments per terres eslaves


Una costa trencada com les famílies dels seus habitants, amb aigues transparents que et deixen visualitzar les pedres i els peixos de les seves fondàries, ens ha acollit durants uns dies com a visitants d'unes terres que van esdevenir tristes protagonistes d'uns esdeveniments bèl·lics que van esclatar ara fa una vintena d'anys.



Un guia de parla espanyola de mitjana edat, croata d'adopció i bon coneixedor de la història d'aquestes repúbliques tant maltractades per invasions i dificultats ètniques i nacionalistes, ens ha acompanyat aquests dies per tres d'aquestes joves repúbliques, Croàcia, Herzegovina i Montenegro. Hem tingut la sort de conèixer aquest home que va patir també els efectes d'aquelles guerres tant properes i que ens ha aclarit molts dels punts foscos que els que estem a l'altra banda del Mediterrani en havien quedat encara per entendre.

Amb goig hem comprovat que els països se n'estan sortint. El turisme envaeix les costes i les ciutats considerades Patrimoni de la Unesco. En aquestes setmanes de vacances massives arreu, les gentades circulen pels seus edificis i carrers, omplint establiments hotelers i descansant en les cafeteries de les places. L'interior potser una mica més auster, també els comerços turístics es veuen plens de gent buscant obsequis i records per emportar-se a casa.

Sorpresa va ser trobar a Mostar, en Joseph, un jove guia local croata de 22 anys, que parlés un perfecte castellà après en uns cursets que donaven les tropes espanyoles durant els anys que s'hi van estar. Ignoràvem que aquest tipus de coneixements puguéssin ser adquirits en aquelles circumstàncies, la qual cosa, sincerament em va agradar. El xicot n'estava molt orgullós.



També vaig descobrir per boca del nostre guia que els eslaus han tingut un únic Premi Nobel de Literatura, Ivo Andric' , i que era un mestre del relat curt. Per una veritable casualitat, aquesta vegada portava dins la maleta, un llibre que vaig agafar de la Biblioteca just abans de anar-me'n,  titulat:

El jardiner de Sarajevo de Miljenko Jergovic', que es un conjunt de relats d'una gran  qualitat literària que va rebre el Premi Ksaver Sandor Gjalski de l'Associació d'escriptors Croats i el Premi de la pau Erich-Maria Remarque (Alemanya), per ser una obra commovedora que ens presenta una sèrie de personatges en el Sarajevo assetjat per les tropes serbiobosnianes i que prenen vida a través d'uns relats emocionants i una prosa de gran perfecció estilística. Aquest autor, nascut a Sarajevo el 1966, corresponsal de guerra a Croàcia i columnista polític, se'l considera un  digne hereu de Ivo Andric'.

Quan un viatge turístic, serveix també per conèixer uns espais que han estat tant propers, en quan a esdeveniments tràgics i colpidors d'una sèrie de guerres encadenades que recordem i que hem viscut recentment, et sents realment immers en aquesta història que anem fent entre tots i que no voldriem que es tornés a repetir. Les ferides però en aquells indrets són encara molt tendres i les enteses encara molt precàries i forçades. Qualsevol espurna desgraciadament encara podria esclatar.




El dos de  maig tronava al cel i la terra. Va començar cap al migdia. Vaig acabar en un soterrani després de beure'm l'última coca-cola prebèl·lica i de fer un tomb per la ciutat amb el meu Escarabat i deixar-lo aparcat. Les explosions no minvàven ni tan sols quan es feia de nit. Estavem asseguts en aquell forat i parlàvem, nosaltres, que ens havíem trobat per primera vegada a la vida........


Frag.  L'escarabat
El jardiner de Sarajevo

***