diumenge, 27 de novembre de 2011

Jocs perversos


Ahir varem experimentar "teatro del bueno" com diu l'inefable José Mourinho, però l'escenari d'ahir tarda no era entre professionals de la pilota, doncs va ser dins l'àmbit propi dels professionals de la nostra escena.

Jocs perversos són els que practica una parella, gaudint de la manca de respecte per la vida d'altres joves parelles, i encoratjats per excessos de alcohol i tabac, demostren les seves frustacions personals de 23 anys en comú, intentant arrosegar-los en aquest abisme d'una vida amb manca de valors.

Les dècades dels 50 i 60 del segle passat, van ser cultiu als EE.UU d'una societat amb ganes de superació amb mètodes no del tot ortodoxos, segons visions que ens van arribar per mitjà del cinema i teatre des d'aquell Continent. El retrat d'una generació que sortia d'una Guerra mundial, i que van aprofitar els autors teatrals i literaris per projectar-lo en les seves obres.

Edward Albee ens ho va mostrar en "Quí té por de Virgínia Wolf" en la representació que ha programat el Teatre Romea de la nostra ciutat. És una obra dura, sobradament coneguda, i que és un repte pels actors, el lluïment dels quals pot ser espectacular, però pot caure amb l'histrionisme excessiu.

Actualment en el nostre país tenim un ampli ventall d'actors que considero d'una excel·lència comparable a d'altres de nivell internacional. En aquest escenari ens posen de manifest aquella societat malaltissa que el dramaturg va voler plasmar en l'obra teatral. Els quatre actors, ben dirigits per Daniel Veronese, van adquirint força a mesura que l'obra va avançant. Crec que en Pere Arquillué està genial i la seva actitud logra ser força creïble per l'espectador. En canvi, sota el meu punt de vista, Emma Vilarasau, malgrat que també està a l'alçada del paper que representa, potser sobreactúa en excés i no dóna la credibilitat que logra el seu acompanyant. El tàndem el complementen Mireia Aixalà i Ivan Benet, tots quatre però, logren destapar emocions internes de cadascún d'ells.

Agraeixo que darrerament les representacions no es parteixin amb entreactes, doncs crec que trenquen el ritme del seu desenvolupament.

En resum, una profitosa tarda de teatre i "del bueno".

***