La Festa del dia d'avui, a hores d'ara, fa i ha fet córrer molta tinta des de la seva imposició l'any 1978, i més encara quan la setmana es va alternant amb dia laborable si, i dia de festa també. Les empreses han hagut d'incorporar-la i intentar coordinar racionalment la seva festivitat.
Quan la dictadura, durant l'any en teniem molts de dies festius entre setmana. Hi havien les festes de Precepte, les quals l'església catòlica exigia la pràctica religiosa als creients. Les que no ho eren podien molt bé ser Festes Patronals o d'interès local. Recordo que quan començava l'any laboral, les empreses havien de fer el recompte de festius de tot l'any, festes recuperables i no recuperables, una veritable taula matemàtica. Les hores dels dies recuperables les havíem de fer repartides durant l'any, i les jornades laborales sempre excedien de l'horari previst. També vam haver de recuperar els dissabtes quan aquests ens els van "donar" i això va ser un gran aconteixement pels treballadors d'aleshores.
En el meu historial laboral, recordo encara tres dies que vaig celebrar les festes patronals: El 9 de febrer Santa Apol·lònia (odontòlegs i protèsics), el 4 de novembre Sant Carles Borromeo (Banca) féiem una setmana d'horari restringit, i 4 de desembre Santa Bàrbara (mineria). Després aquest costum es va anar acabant i ara ignoro si hi ha algun Gremi que encara s'hi apunti. En aquella època ens feia molta il·lusió, doncs era un dia especial que marcaba una certa diferència amb la gent que aquell dia treballava.
Un altre dia de memòria històrica de joventut, és la festa de Santa Llúcia quan s'aplegaven a l'explanada de la Catedral, les modistes que anaven a celebrar la seva festa venerant la seva patrona a la capella, i on acostumaven també a concentrar-se els estudiants per festejar a les noies. La premsa de l'època en feia ressò com una pràctica divertida.
Ara, davant la crisi i esperant la nova regularització laboral, es parla de tornar a modificar el calendari de festius. Els jubilats actualment ja no ens preocupa, però també hem hagut de ballar força durant la nostra vida laboral lluitant per dignificar els horaris que actualment regeixen. Les noves generacions tindran altres feines, aconseguir llocs de treball dignes i lluitar també pels seus objectius.
***
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada