Hem deixat passar uns dies amb la setmana de "ponts" inclosa, per atansar-nos a Caixaforum i deixar-nos absorbir per aquests pintors que van ser rebutjats fa 150 anys pel Saló de París i les seves obres exposades al Saló de Refusés.
Aquests Mestres de la Pintura i grans creadors artístics, van ser avançats en la seva època i van haver de sofrir moltes penúries per les seves idees massa agosarades. Les seves obres han estat ben considerades amb el pas del temps, i exhibides com es mereixen. Quan més les contemples, més ganes de tornar a recrear-t'hi tens. Sempre s'hi descobreixen detalls nous, colors nous i descripcions noves. Monet contemplant la natura va dir: "No es pot expressar, tota la varietat de colors que ens ofereix la natura, amb els pobres colors de que disposem".
 | |||
| Oques a la riera, 1874 |
El col·leccionista Sterling Clark va adquirir una extraordinaria col·lecció d'obres d'aquests revolucionaris pictòrics las quals podem ara contemplar en l'exposició que Caixaforum mostra aquests dies a la seva seu de Barcelona. Clark, atret per l'us del color de la sensualitat femenina d'aquesta pintura de Auguste Renoir, el 1916 va adquirir aquesta obra:
 |
| Marie-Thérèse Durand-Ruel cosint, 1882 |
Renoir va ser la passió de Clark,
una mostra la tenim amb aquesta
natura morta:
 |
| noia adormida |
 |
| Les cebes |
i amb aquesta instantània figurativa:
De la col·lecció Clark exposades, hi havien obres de Gérôme, una de les quals em va seduir particularment per diverses raons:
L'escenari és en el Palau de Topkapi a Istanbul, però els personatges són fruit de la seva imaginació, ja que sembla que encantadors de serps, precisament en aquell indret no n'hi havien.
 |
| L'encantador de serps |
Detall del mosaic de la paret
Aquestes fotografies són meves, captades l'any 2009 en la nostra visita al Palau de Topkapi.
La sala sembla la mateixa! La recordo perfectament!
De Paul Gauguin també hem vist:
 | |
| Noia cristiana bretona -1894 |
Un parell de pintures exposades de Giovanni Boldini, pintor italià de ben entrat ja al segle XIX, una de les quals reprodueixo per haver-me agradat especialment pels seus detalls i espontaneïtat:
 |
| Creuant el carrer |
Sterling Clark va convertir la seva passió personal en un patrimoni col·lectiu. El 1955, va crear el seu propi museu a Williamstown, a l'estat de Massachusetts, que actualment és un centre de referència per als amants de la pintura, amb sales d'exposicions i un centre de recerca i ensenyament superior.
En l'exposició s'hi projecta un vídeo del Museu, actualment Institut, ubicat en un indret força acollidor.
***
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada