Bona sort dins la mala sort

Això em va dir el traumatòleg en la meva primera visita d'ahir, després de sis dies d'haver tingut el brac dret immobilitzat per fractura de l'húmer, arran d'una caiguda per mi força dolorosa per culpa d'un paviment en mal estat típic de les voreres de la nostra ciutat. No tinc data de guariment, tot depèn de l'evolució del meu osset, això sí, sembla que la bona sort és que de moment no es veuen afectades les articulacions.

Es parla de solidaritat, però dóno fe de que n'hi ha. En moments així és quan la trobes en la gent que t'envolta. Veïns i familia s'han esmerçat en fer-me la vida més fàcil. Fer les coses amb una ma és complicat, malgrat que l'altra pot sortir de l'amagatall i ajuda a la seva companya en algunes ocasions.

Acabo l'any vell d'una manera força peculiar, també començaré el nou de la mateixa manera, però això et fa descobrir que d'un dia per l'altra et canvia la vida, i que aquesta quan estem bé no sabem valorar-la com es mereix. Amb tot crec que he tingut sort, ni el cos ni les cames han sortit perjudicats, i puc escriure a l'ordinador, i fer anar el ratolí a l'altra banda, i fer el brou de Nadal, ah però, el llàpis ni veure'l, impossible d'escriure un mot en un paper!

Desitjo que la recuperació, malgrat sigui lenta, em vagi bé. És la primera vegada que em trenco, i espero sigui la darrera!

FELIÇ NIT DE NADAL!

***