Jaén, terra d'oliveres

Quatre dies amb fred, neu, vent i un temps força desagradable per fer turisme, se'ns ha manifestat en terres andaluses en un circuït programat per Mundo Senior el qual descartant aquests imprevistos hauria estat més enriquidor i de més gaudi del que hem hagut de soportar. Res s'ha deixat al calaix, tot s'ha fet, però amb més brevetat del que hauria pogut esdevenir-se.

Una terra on la mirada es perd a l'horitzó amb un mar de oliveres que no té fi.

Una terra, els andalusos de la qual, Miguel Hernández va esmentar en un dels seus poemes que va ser musicat per Paco Ibáñez.

Una terra, on Félix Rodríguez de la Fuente va donar a conèixer a través del seu programa televisiu El hombre y la Tierra, amb les seves incursions a la Sierra de Cazorla, mostrant-nos la vida de les espècies salvatges, quan la ecologia començava a treure el nas en la nostra estrenada democràcia.

Una terra, on la gent que hi viu és amable amb el foraster i desitja que el visitant se senti còmode.

Una terra que va ser poblada per Castella després de la expulsió dels àrabs.

Una terra amb un Patrimoni renaixentista important la qual no sense motiu és declarat "Patrimoni de la Humanitat" per la Unesco.

Una terra on Antonio Machado va fer-hi estada impartint el seu saber.

Una terra, la qual considero que no és coneguda com es mereix.

Una terra a la qual m'han quedat ganes de tornar-hi.

***