dimecres, 30 de gener de 2013

Tècnica, mètrica i sentiments

D'aquestes tres paraules m'agafo la darrera. No tinc massa interès en les que precedeixen, atès que la poètica no és el meu fort ni en tinc gaire coneixement tècnic. M'agraden els poemes que em comuniquin alguna cosa, com qualsevol tipus d'art,  però em costa de posar-m'hi i haig de trobar el moment adient, el lloc adient i la predisposició adient. No sempre he estat capaç d'acabar les antologies i alguns poetes m'han cansat per molt guardonats que hagin estat, malgrat que reconec que és un gènere difícil i d'un gran mèrit reconegut.

Malgrat això vaig obrir-me un blog paral·lel Lluna de Març per donar sentit a les fotografies que faig per captar instantànies, intercalant poemes o fragments que tinguin a veure amb el context de les imatges. Això fa que m'obligui a fer un petit treball de recerca amb el qual descobreixo autors i textos els quals no els havia percebut abans. Gràcies n'he tingut als Clubs de Lectura que ens han ajudat a la reflexió dels poemes i trobar el sentit que el poeta ha volgut donar a les paraules.

Aquest darrer mes estem llegint els poemes de la Montserrat Abelló del recull "Memòria de tu i de mi" amb un pròleg de Feliu Formosa, amb el qual estic molt d'acord quan compara la riquesa d'experiències entre diversos poetes. La poesia de la Montserrat és una poesia senzilla i complexa com ho és la vida. És la poesia que m'entendreix i potser que entenc més perque ens mostra sentiments de dona que no canvien malgrat el pas del temps. La Montserrat és una dona gran i segons manifesta escriu per amor a la vida i per una necessitat de sobreviure. Aquest amor a la vida es reflecteix en tot el seu treball. La influència que ha rebut de la poesia anglesa, traduint a Sylvia Plath o Anne Sexton, les quals varem treballar en el Club l'any passat, li ha donat aquesta personalitat poètica que contribueix a la difusió de la literatura catalana a l'estranger.

Memòria de tu i de mi, m'ha fet descobrir una Montserrat Abelló molt propera, amb una gran força d'arrelament a la vida expresant-se sense luxes i allunyada de formes retòriques en les que alguns altres poetes han caigut, i que a alguns lectors ens resulten massa feixugues. No ha estat així llegint la vitalitat d'aquesta dona longeva, i hem d'agrair el llegat que deixarà a la nostra cultura.


NÈCTAR D'ALBA

Nèctar d'alba de
somriures que serien
i no són; de records
que es dilueixen
en el temps,

I visc amb força
cada cop més,
el do de ser.
sense recança.

M.Abelló


***


1 comentari:

Maripepa Brustenga ha dit...

Montserrat Abelló té una poesia "casolana". T'hi pots trobar reflectit i et serveix per pensar i interioritzar. I a mi també m'ha servit per acceptar anys, mancances, situacions... No és per llegir cada dia, només de tant en tant, quan trobes a faltar "dialogar" amb algú sense parlar...