dijous, 17 de gener de 2013

Quí són els Miserables?

Després d'haver vist la darrera versió musical cinematogràfica de "Els Miserables", un film britànic força reexit amb actors de primera classe i veus encara que discretes amb una valoració artística important, atès que les interpretacions musicals han estat gravades al mateix temps que han estat interpretats els personatges, m'he fet aquesta pregunta:

Quí son veritablement "Els Miserables"?

Els que sobreviuen castigats per la societat, o els que consenteixen que les misèries s'apoderin del ser humà?.

Jean Valjean volia ser bo i després d'una condemna injusta, s'ha de passar la resta de la seva vida amagant-se d'un perseguidor, Javert, fidel cumplidor de la Llei i obsesionat per la recerca de l'ex-convicte que vol refer la seva vida.

Fantine, una dona enganyada i abandonada a la seva sort, infanta una criatura i és acomiadada de la feina per envejes, i en conseqüència ha d'abocar-se a la mala vida per poder mantenir la filla, que és explotada pels seus cuidadors.

La Misèria engendra Misèria, els estudiants i indignats es revolten, però el poble no els segueix.

**

En el segle XIX, Víctor Hugo ens mostra les febleses de la societat d'aquell temps, amb la conseqüent crítica dels esdeveniments d'aquella època. Han passat dos segles, el tema dels Miserables segueix essent vigent. El ser humà és arrogant per naturalesa i com llop revestit d'ovella, va fent el seu camí trepitjant i ensaronant al més feble. El tolerant, acaba indignant-se i comença a organitzar-se per defensar-se davant els seus drets trepitjats i les revolucions sorgeixen per canviar-ne els models que ja no serveixen. Els cicles de la història se succeeixen, però no s'hi veu un final.

La degradació de les societats es van produint cíclicament. Les generacions canvien però la supèrbia humana no s'atura per més que tinguem més cultura i més mitjans. Tots tenim un punt de Miserable!


La llibertat guiant el poble. Eugène Delacroix

 ***


2 comentaris:

joan antoni ha dit...

Algú va dir que l'ésser humà és la baula perduda entre l'animal i l'ésser intel·ligent.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

I les revolucions es mengen els seus propis fills...