dijous, 7 de maig de 2020

Fase 0 - Ocellets i cargolets

Estem a la setmana que jo en dic, dels ocellets i dels cargolets.

Des de la fase 0 de desconfinament,  que les piuladisses infantils tornen a fer-se sentir als carrers. Han arribat junt amb una primavera calorosa, i han donat vida a unes setmanes grises de carrers buïts i gent solitària, que emprava pocs minuts per proveir-se de l'habitual avituallament per a la subsistència.

Els cargolets esperem el moment oportú matinal per sortir del nostre espai de confort i aprofitar un parell d'hores assoleiades per gaudir d'unes caminades les quals enyoràvem, malgrat que encara que són curtes i a prop de casa, ens semblen un petit moment de llibertat.

Quan la cridòria dels ocellets comença a ocupar l'espai a compartir, els cargolets, xino-xano, al nostre ritme sabem que ja és hora de la retirada, i per mitjà d'unes quantes mirades de complicitat per damunt de la mascareta protectora, ens apressem a deixar pas a una munió de quitxalla que, amb patinets i pilotes envaeixen els carrers, encara amb comerços tancats o botigues funcionant a mig gas.

Quan les passejades són de tarda, aleshores ocellets i cargolets s'inverteixen. Quan l'ocellada va de retirada buscant refugi nocturn, els cargolets treuen el cap, es posen l'uniforme de passeig i surten a respirar les flaires que en aquests dies, malgrat l'ocultació de l'olfacte, ens arriben des dels jardins i passejos. El gessamí a aquella hora arriba a marejar, i els til·lers ens proporcionen un relax i una pau que ens ajuden a recordar que la primavera torna cada any i que no l'hem de desaprofitar.


***

1 comentari:

Joan Antoni ha dit...

Poc surto de casa, i només per passejar amb Nalu. Atès que ho faig pels afores evitant entrar al nucli urbà, encara no he estrenat la mascareta. Ni a buscar el diari he anat, que ho ha fet Trini (ella sí amb mascareta). A veure quan deixaré de ser cargolet i alçaré una mica el vol.