Esperant el canvi

No estic d'acord amb el frau fiscal, però el que impera a Espanya el puc entendre. Estem vivint una època en hi ha una gran hipocresia i malversació en la classe dirigent votada a les urnes, que no mereix estar al capdavant de la nació espanyola i que dia a dia va mostrant a la gent, cada vegada més informada, que només es preocupa de no perdre l' "status" que amb les seves manipulacions i ensarronades, volen mantenir al capdamunt de la piràmide, només preocupada per no perdre la "gallina dels ous d'or", i els privilegis aconseguits.

Aquí és on entra el contribuent que opta per fer la "viu-viu" i fer allò de "feta la llei feta la trampa" amb tot tipus de fraus.

La remuntada econòmica, amb l'aixeta dels bancs tancada, serà dificil que es produeixi a curt termini. Tothom fa el que pot per subsistir. Les garanties per aconseguir ajuda són mirades amb "lupa" i els nostres petits empresaris i autònoms han de fer mans i mànegues per arribar a aconseguir objectius comercials i no haver de prescindir de llocs de treball. Quan vaig començar a treballar als anys seixantes, a aquestes petites empreses i no existia encara el crèdit bancari, aquests comerciants havien de fer valdre el seu prestigi per aconseguir la fiabilitat de proveïdors que els fornien de les materies primeres i anaven redimint els crèdits setmanalment o mensualment, la qual cosa feia que els tractes comercials es fessin bis a bis, amb la confiança de no voler ser titllat d'incomplidor. Aleshores en plena dictadura no hi havia tampoc transparència, però diria que la majoria de persones havien estat educades per complir els seus compromisos.

De la mateixa manera es tractava als clients. Se'ls subministrava el producte i un cop al mes la factura els arribava puntualment i sabien que tocaba fer-la efectiva. Més tard els mercats bancaris van arribar i van començar a acceptar garants per mitjà de lletres i pagarés producte d'operacions a termini. Tot ha anat molt depressa i el culte al diner ha esdevingut una catarsi col·lectiva que a hores d'ara és de difícil solució. Però el que més ha conduït al frau fiscal és la manca de credibilitat de les persones que volen imposar-nos unes normes a les que elles mateixes no pensen sotmetre's. El col·lectiu ho veu, la comunicació arriba d'una manera instantània i la gent sap comptar més. El frau fiscal i l'economia submergida costarà d'eradicar, mentre el canvi no arribi.

***