dilluns, 18 de novembre de 2013

Punt de color

Després d'un mes de tardor amb temperatures estiuenques, fins i tot  amb alguna remullada al nostre mar el qual s'enfada poques vegades, però que quan ho fa, ens mareja amb les seves onades producte dels vents de llevant, han arribat les pluges a la plana i la neu a les muntanyes. Enguany els arbres grocs se'ns han escapat, i d'un dia per l'altre s'han pintat de blanc, però aquests dies de pluja els trobàvem a faltar. El color gris també ens agrada, i dóna caliu a la tardor que actualment se'ns mostra tímida i li costa molt d'exhibir-se.

Avui al matí, esperant una petita pausa dels ruixats que ens anaven amarant, amb decisió puntual he sortit al carrer carregada amb una bossa de deixalles, una altra bossa i el paraigua. Just al sortir de casa una dona m'atura i després de donar-me el Bon Dia, em diu: "Dios ilumina nuestro camino". Li dóno les gràcies i segueixo.... Caram, quin moment de fer proselitisme!  Em desfaig de les deixalles i just al tombar la cantonada, em ve de cara una dona "pijita" de l'altre cantó de frontera del nostre barri, (Balmes-Plaça Molina), amb "look" de pluja digne de les pasarel·les, i...... no us ho perdeu, amb un paraigua "xic" cobert amb un plàstic dels quals cobrim les nostres robes quan les posem a l'estenedor! NO M'HO PODIA CREURE!

Ha estat el punt de color del matí gris i plujós que ens agrada contemplar des de les nostres finestres ciutadanes.

***


2 comentaris:

pons007 ha dit...

a tothom li sap greu que es mulli una cosa maca, encara que sigui un paraigüa xD

Pere ha dit...

Ja que dius que era "xic" la bona senyora, no serà que cobrir el paraigües amb un plàstic és la moda que ve?
De fet, si es posen ulleres grogues...