dissabte, 7 de desembre del 2013

Temps d'Advent

Després de les tempestes ve la calma. I quina calma! L'anticicló ens fa gaudir d'uns dies de primer de desembre molt assoleiats i força mediterranis. La passejada en un dia festiu pel litoral badaloní ens porta al Pont del Petroli. Un indret que encara no coneixíem i per això hem aprofitat aquest temps per anar a donar-li una ullada.

Poca gent, un mar encalmat i un horitzó net amb alguns velers, una matinal que els privilegiats de la costa mediterrània no deixem escapar en un dia com aquest.

La tentació de mullar els peus en aquest mar ens feia pessigolles,  però el sentit comú i la incomoditat per fer-ho ha fet que aquest pensament s'allunyés, i el sentit de la contemplació s'apoderés de la nostra vista.

La fàbrica de l'Anis del Mono davant nostre fa que recordem que estem a Badalona. El mític logo centenari sempre present en la cultura d'aquest licor, i que no mancava mai en les sobretaules festives, ens recorda una cara d'home dins d'un cos de mono que quan erem petits ens feia una mica de basarda.






Quan arribem al pont, veiem reproduïda aquesta figura mítica que ens convida a creuar la porta, ara oberta, per endinsar-nos uns metres al mar i contemplar la immensitat que per nosaltres té la nostra mediterrània. També una placa de reconeixement a la persona de Josep Valls ens dóna la benvinguda.


Comencem a circular pel pont amb la companyia del mar als nostres peus, i a l'arribar al final veiem que hi ha una Estació meteorològica la qual dóna dades contínues de l'estat del temps. També trobem alguns candaus subjectats a les baranes, que estan tant de moda actualment.

De totes maneres els brètols sempre hi són presents. Un poema de Jordi Sarsanedes completament guixat és la imatge negra d'un dia transparent.


















Acabem la passejada amb un bon vermutet a la terrassa del Club Natació Badalona. El jersei fa nosa i ens hem de desabrigar. Tot un luxe!















***

5 comentaris:

Joan Antoni ha dit...

Quina enveja el "vostre" anticicló, ací a la plana de Lleida el mateix fenomen ens provoca boires permanents que ens fa pensar dues vegades si agafem el cotxe o no. Gebrades matinals i fredor humida tot el dia amb temperatures que poc puja dels 0º (inferiors durant la nit. No som tots iguals i tenim els mateixos drets?. Hauré de presentar una denúncia a qui correspongui.

Marta ha dit...

Joan: Je, je, tenim un país petit però molt divers. Diuen que en la diversitat està la unitat. A veure si és cert:))

Anònim ha dit...

quina por que fa aquest home-mono!

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Un dia ben bonic, tanmateix. Vaig tenir ocasió fa anys, de passejar-hi pel pantalà, quan encara no estava obert al públic. D'aleshores ençà, ho hem provat un parell de vegades infructuosament, l'una perquè el passeig era en obres, l'altra un diumenge que no sé per què, estava tancat.
Veient el que ens ensenyes caldrà un tercer intent!

Josep M.Cortina ha dit...

Un magnífic reportatge