Poca gent, un mar encalmat i un horitzó net amb alguns velers, una matinal que els privilegiats de la costa mediterrània no deixem escapar en un dia com aquest.
La tentació de mullar els peus en aquest mar ens feia pessigolles, però el sentit comú i la incomoditat per fer-ho ha fet que aquest pensament s'allunyés, i el sentit de la contemplació s'apoderés de la nostra vista.
Quan arribem al pont, veiem reproduïda aquesta figura mítica que ens convida a creuar la porta, ara oberta, per endinsar-nos uns metres al mar i contemplar la immensitat que per nosaltres té la nostra mediterrània. També una placa de reconeixement a la persona de Josep Valls ens dóna la benvinguda.
Comencem a circular pel pont amb la companyia del mar als nostres peus, i a l'arribar al final veiem que hi ha una Estació meteorològica la qual dóna dades contínues de l'estat del temps. També trobem alguns candaus subjectats a les baranes, que estan tant de moda actualment.
De totes maneres els brètols sempre hi són presents. Un poema de Jordi Sarsanedes completament guixat és la imatge negra d'un dia transparent.
***
5 comentaris:
Quina enveja el "vostre" anticicló, ací a la plana de Lleida el mateix fenomen ens provoca boires permanents que ens fa pensar dues vegades si agafem el cotxe o no. Gebrades matinals i fredor humida tot el dia amb temperatures que poc puja dels 0º (inferiors durant la nit. No som tots iguals i tenim els mateixos drets?. Hauré de presentar una denúncia a qui correspongui.
Joan: Je, je, tenim un país petit però molt divers. Diuen que en la diversitat està la unitat. A veure si és cert:))
quina por que fa aquest home-mono!
Un dia ben bonic, tanmateix. Vaig tenir ocasió fa anys, de passejar-hi pel pantalà, quan encara no estava obert al públic. D'aleshores ençà, ho hem provat un parell de vegades infructuosament, l'una perquè el passeig era en obres, l'altra un diumenge que no sé per què, estava tancat.
Veient el que ens ensenyes caldrà un tercer intent!
Un magnífic reportatge
Publica un comentari a l'entrada