divendres, 24 de gener de 2014

L'home manuscrit

Per mi ha estat un abans i un després la lectura d'aquest llibre. Ficció? Filosofia? Omnipresència de la literatura? Connotacions religioses? Rutines? Obsessions?

L'analitzar-lo m'ha estat difícil. Resumir-lo en poques paraules no és fàcil per ser una història poc convencional. Malgrat que hi ha un fil argumental, crec que aquest és secundari i l'autor ha volgut cuinar a foc lent la recerca de la pròpia vida, amb un brillant relat i un llenguatge sublim que emfatitza el que representa la literatura en les nostres vides, el tema omnipresent de l'obra amb la qual Manuel Baixauli ha estat guardonat amb:
Premi Mallorca de Narrativa 2006, 
Premi Salambó de Narrativa en català 2007, 
Premi de la crítica catalana 2007,
Premi Bianual de la crítica de l'Institut interuniversitari de filologia valenciana 2008, 
i Premi de la Crítica dels escriptors valencians 2008.

En la història que es descriu, hi ha sempre el misteri d'un personatge revelador que vol dirigir la vida del nostre protagonista, fent-li recordar el seu passat que podria enllaçar amb el seu present i adreçar-lo al seu futur, a través de quatre revelacions anomenades: ORIGEN, SAVIESA, PASSIÓ I ÈXODE.
Aquesta frase subratllada diu: Estudiar el passat ajuda a comprendre el present, a intuir el futur. El futur és però, indòmit. Un abisme.

Aquesta és la tercera obra d'aquest autor. Sembla que la seva l'obra literària és curta. La seva professió és l'ensenyament de la pintura amb els estudis realitzats de Belles Arts. Els tres llibres que ha escrit, tots han merescut Premi. Quan llegeixo literatura valenciana, admiro i envejo les paraules que encara conserven i que els catalans hem oblidat.

L'home manuscrit és una oda a la LITERATURA en majúscula.
És un llibre important que s'hauria de subratllar tot. Anar-lo llegint i rellegint. Una obra que sedueix al lector i ofereix un nivell màxim de plaer i que com diu a la contraportada, converteix Manuel Baixauli en un nom a seguir d'ara endavant pels sibarites de la bona literatura.

***



2 comentaris:

Maripepa Brustenga ha dit...

No el conec ni conec la seva obra. M'has fet agafar ganes de llegir-lo. A més, m'agrada molt llegir en valencià. Gràcies!

SU ha dit...

Quines ganes que arribi demà per poder compartir aquest entusiasme!!!

SU