El comú denominador de tots ells és un objecte per interpretar música, un violí, un Stainer molt valuós que va passant per diverses mans, totes elles dins d'un mateix cercle dedicat a la música.
La història es va deixant anar, explicada pels seus protagonistes en primera persona, com un monòleg interior. Cada capítol parla un personatge diferent, el qual va lligant l'entrellat de la ficció que es va desenvolupant i va connectant-los entre ells. Com he dit, això fa que el lector vagi lligant caps a través de la saga d'aquests personatges ben construïts, amb les seves passions i els seus sentiments envers uns als altres.
Una novel·la moderna, ben escrita, d'un estil dels que m'agraden perquè el desenllaç de la qual no es comença a intuïr fins ben avançada la lectura, i pot ser gratificant pel lector que a més, li pugui agradar la música de Bach, ja que en tota la novel·la no deixa mai de sonar.
 |
| violin by J.Stainer |
***
3 comentaris:
Maripepa. Ja pot ser que la Blanca Busquets s'hagi inspirat amb la novel·la de'n Jaume Cabré com ben dius. No puc opinar ja que Jo confesso no la he llegit. Ja sé que discrepo amb molta gent, però no em va agradar en Jaume Cabré en Les veus del Pamano, i per això em fa mandra llegir la seva darrera novel·la tant llarga i segons m'han dit, es repeteix molt. Prefereixo escriptors que en poques paraules dinguin molt i siguin una mica transgressors. En això de la literatura hi ha gustos per tothom no creus?
El comentari eliminat ha estat per desig del comentarista.
Publica un comentari a l'entrada