Esperant la Pasqua

Bona Pasqua

Quan em trobo a la bústia aquestes postals, m'animo. Ja s'acosta la Pasqua. Des de la República txeca el nostre vell amic ens recorda i ens torna a escriure. Fins quan? Quí ho sap!  Ja deu està molt a prop de la norantena i ell ens va recordant. Li tornaré a enviar una fotografia nostra, a ell li agrada i també va veient que anem posant anys. No ens podem comunicar obertament, però sabent que encara és viu, em reconforta.

Els millors desitjos

A Europa la Pasqua és també molt celebrada popularment. Vaig ser a Praga quan feia poc que la Primavera política d'aquell país va ser silenciada pels tancs rusos que els van invadir. Es preparaven per la Pasqua i recordo amb nostalgia uns carrers grisos i freds, sense turisme, i que l'únic color que hi havia eren els ous de gallina pintats un a un, i enganxats en una especie de pica-matalassos que segons costum popular, era una festa en la qual les dones empaitaven als homes amb aquest estri. M'en vaig emportar un de record, per explicar-ho a la família.

Cada país té els seus costums. A Polònia fan un àpat per esmorzar, que tot són viandes cuinades amb ous al qual hi és convidada tota la família i amics i fan molta gresca entorn a la taula. A Bélgica els ous els amaguen al jardí i els menuts han de fer una gimcana per anar-los trobant. Suposo que d'aquests costums n'hi deuen haver a més països, però els que he exposat són els que he conegut.

Imagino que a l'Europa freda l'arribada de la primavera els suposa un esclat d'alegria per la proximitat d'un estiu molt esperat i ben diferent dels nostres països de la mediterrània, ja que els nostres hiverns càlids són envejables. Per això la Pasqua és tant celebrada a tots nivells, malgrat que nosaltres tampoc ens quedem curts amb les nostres estimades Mones coronades amb els seus ous de xocolata.

***