dilluns, 31 de març de 2014

Girona aimada

Girona es mereix una visita de més durada que la que vam fer en una jornada.

Feia anys que no trepitjàvem aquesta ciutat i realment considero que dia a dia és digna d'un calificatiu de notable. La ciutat vella amb els seus edificis austers i emblemàtics quan es pot visitar sense festes tradicionals que els puguin eclipsar, llueixen esplèndidament mostrant les pedres antigues i noves que els seus habitants han sabut conservar per gaudi dels visitants que de tant en tant ens acostem per contemplar-les.

La Catedral de Santa Maria amb els seus tres estils barrejats, i al capdamunt de la ciutat, on la Història ens diu que també va servir de mesquita durant l'ocupació musulmana, i on previament els romans van fer seva ocupant el lloc estratègic de l'assentament de Gerunda, es força visible des dels punts alts de la vila, mostrant un conjunt de postal, juntament amb la Basílica parroquial de Sant Fèlix.

El dia no ens va acompanyar massa, malgrat que la pluja no hi va ser present, però els colors de les cases al costat del riu Onyar, amb les seves diferents tonalitats d'ocres i blaus, encara donaven aquell to que qualsevol pintor haria pogut una vegada més, reproduir.


La novetat per nosaltres va ser el Museu dels jueus al barri del Call el qual m'agradaria tornar a visitar, atès que també mereix una estada més extensa degut a la gran informació que mostra de la vida dels jueus a la ciutat abans de la seva expulsió. La joia de la corona va ser veure la recent troballa dels banys jueus per us femení, dins del recinte annex al museu. Nosaltres havíem vist els de Sicília, i ara aprofitant la visita, hem coincidit amb els de Girona, els quals teníem força interès per veure'ls.



També va ser interessant la visita al Museu d'Arqueologia de Girona ubicat a l'antic Monestir de Sant Pere de Galligants, el qual acull l'exposició temporal itinerant "Història d'un naufragi", de peces trobades en el vaixell enfonsat a la desembocadura de l'Ebre, procedent del conflicte bèlic de la "Guerra del francès" entre francesos i anglesos. La visita ens va ser comentada pel propi Director del Museu. Per casualitat fa una setmana varem visitar la desembocadura del Delta i la noia que portava l'embarcació també ens va fer esment d'aquesta troballa i es queixava de que aquests objectes no es poguessin quedar a les terres de l'Ebre. Vaig aprofitar l'avinentesa per preguntar al Director, quines intencions tenien després de que l'exposició hagués voltat per diferents indrets, ja que els habitants de les terres del sur reclamaven les peces. Doncs les seves paraules em van animar, atès que ja tenen contactes amb el municipi de Deltebre, per ubicar-hi aquestes restes ja que han de ser conservades en unes determinades condicions. La curiositat és que dins les dependencies del capità, hi havíen unes ampolles de vi, una de les quals plena de vi Fondillón, en bon estat de conservació, i que el mateix Director havía provat.



I després d'un dia de visites força interessants, varem agafar rumb, mai tant ben dit, direcció 100 kms. sud, cap a casa.

***